dilluns, 27 d’octubre del 2014

El Discòbol





Dades generals de l'obra:


  • Títol: Discòbol
  • Autor: Miró ( 490-430 aC )
  • Cronologia: 460 aC
  • Localització: Museo Nazionale Romano delle Terme
Miró: Va ser un gran escultor i bronzista del segle V aC, un dels més famosos del art grec, les seves aportacions artístiques van suposar la transició al periòdic clàssic. l’artista grec que va aconseguir distanciar-se del hieratisme de l’escultura arcaica d’influència egípcia per representar el moviment del cos humà.


Volum rodo o escultura exempta: es tracta d’un volum rodo, tot i això l’escultura no es polièdrica, ja que no te la mateixa intensitat des de tots els angles: tan sols es capta el màxim moviment des del punt de vista frontal



Tècnica: fosa (copia en talla): l’obra original de bronze va ser realitzada mitjançant al tècnica de la fosa amb el mètode de la cera perduda. La copia en canvi pesa mes ja que es va tallar en marbre.

Materials: bronze les característiques les coneixem gracies a les fonts literàries de l’època. La sensació de màxim moviment aconseguida en l’obra original de bronze es mes gran que en la copia romana de marbre, que en estar feta d’aquest material, no li permet fer moviments centrífugs amb tanta facilitat i necessita l’ajuda d’un contrafort. 

Context Històric: Correspon a l’inici del període clàssic, a la primera meitat del segle V aC, pocs anys desprès de la victòria dels grecs sobre els perses en les guerres mediques 490-479 i en plena hegemonia d’Atenes sobre la resta de polis greges.



Anàlisis formal i estilística

La sensació de moviment s’aconsegueix per mitja de la composició  feta a partir de triangles i corbes. Així els malucs i els peus formen una mitja circumferència que s’oposa a l’altra mitja circumferència que formen els braços estesos el dret cap enrere per agafar impuls i l’esquerra recolzat sobre el genoll. D’altra banda una línea en ziga-zaga va del disc fins a l’espatlla dreta, d’aquesta al maluc, del maluc al genoll i del genoll al peu aixecat.


A més d’aquestes complicades formes geomètriques, Miró va recórrer a la forma compositiva típica de l’art egipci: el tors s’observa frontalment , mentre que les cames i els braços es presenten de perfil
L’únic angle de visió adequat de la figura es el frontal, vista pels costats no aconsegueix cap mena d’harmonia. 




L'origina, perdut, era de bronze, com la majoria de les escultures gregues. Aquest material permetia que la figura s'aguantés tota sola, sense la necessitat d'afegir un tronc per suportar el seu per, com passa en la còpia de marbre.




El cap te encara la immobilitat de l’estil anterior, el somriure recorda l’expressió estereotipada dels kuroi i els cabells son una mena de casc de rinxols artificiosos. Aquesta cara no concorda amb la situació de esforç per part de l'atleta en llançar el disc.


Anàlisi significativa

El discòbol representa un jove atleta llançador de disc, just en el moment de màxima tensió, quan aixeca el disc cap enrere per agafar impuls i girar-se a continuació per tal de llançar-lo amb tota la força. Tot el cos es troba tens i concentrat, en un equilibri inestable. La intenció es representar un instant fugaç del moviment
Miró, contemporani de Fídies i de Policlet, va ser autor d'altres escultures famoses que no han arribar fins a nosaltres, com ara la del corredor que avançava lleuger sobre les puntes dels peus, o la de la vaca de l'Acròpolis, que es podia confondre amb una de real. Els seus contemporanis, però, li retreien la manca d'expressió de les emocions.
Com totes les escultures gregues d'aquest període, el Discòbol era destinar a ser exposat al públic en un punt estratègic de la ciutat perquè el poble, que entenia perfectament el tema que tractava i el missatge que es volia comunicar, el contemplés.











1 comentari:

  1. Sobre el Discòbol
    El discòbol és una de les escultures més apreciades de l' Antiga Grècia clàssica creada per l'escultor Mirò, un dels autors més reconeguts de l'art grec de mitjans del segle V a.c.
    Els romans apreciaven i sentien una profunda admiració per les obres gregues, és per això que es dedicaren a copiar moltes d'elles. Gràcies a aquestes còpies, elavorades amb marbre fent servir la tècnica de la talla, avui dia és té coneixement de l'existència del discòbol. Segons algunes fonts, d'entre d'altres de moltes còpies que es van elaborar, la primera en ser descoberta data de l'any 1781, a la Villa Palombra. Altres còpies de l'estàtua foren trobades al la Villa Adriana de l'emprador romà, gran coleccionisa i admirador de l'art grec i egipci Adriano II a l'any 1790, en la qual es van trobar nombroses còpies.
    La noció de l'existència del discòbol també és veu facilitada per l'elaboració de documents i fonts llatines sobre la mateixa escultura. Uns exemples són els escrits de Luciano de Samosta (s.II d.C) i de l'hispanoromà Marco Fabio Quintiliano, en els quals fan referència de les caracterítiques físiques de l'estàtua i de la seva aparença artificial.
    Per l'autor i les seves tècniques emprades es dedueix que l'estàtua original va ser elaborada amb bonze.

    Estefania Lozano Parra

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Post nuevo Post antiguo Home