L’autor
de l’obra La
llibertat guiant el poble és Eugène Delacroix. El quadre data de 1830 i
actualment es troba al Museu du Louvre, a París.
Eugène Delacroix va ser el pintor més destacat
del Romanticisme. La seva formació pictòrica es basa en la còpia dels vells
mestres del Louvre, especialment de Rubens i l’escola veneciana. Coneixia profundament l’obra de Constable
i Turner, pels quals es va veure influenciat quan va viatjar a Anglaterra l’any
1825, on també va quedar entusiasmat per la pintura anglesa de Gainsborough.
Delacroix col·loca
en primer pla de les seves composicions les imatges exòtiques, a causa dels
seus viatges a l’Àfrica, i donava molta importància al color. Al 1832 va viatja
al Marroc i va ser allà on va descobrir la lluïssor de la llum i del color dels
paisatges. Va adquirir una àmplia i variada imatgeria visual que apareix
posteriorment en la seva pintura.
La temàtica
principal dels quadres de Delacroix eren bàsicament dos temes: el tema històric
i els ambientats en el món oriental representant una realitat evitada fins
llavors.
Quan va tornar a
França, va rebre encàrrecs oficials per pintar i decorar edificis públics, i al
final de la seva carrera va arribar a ser el pintor de murals més conegut del
país.
Per realitzar La
llibertat guiant al poble Delacroix va fer servir la tècnica d’oli sobre tela.
El quadre fa 2.60 x 3.25m. La seva temàtica és clarament històrica des d’una
perspectiva romàntica i expressada de manera al·legòrica, com després explicaré
més detingudament.
Pel que fa a l’anàlisi formal i estlíctica, l’obra s’estructura
a partir del triangle que forma la bandera de França, ocupant el vèrtex
superior i els cossos morts que es troben en primer pla de l’escena, fent de
base. La figura femenina seminua esdevé l’eix central del triangle i de la
composició. La sensació de profunditat es crea utilitzant la llum que cau sobre
la llibertat i que ajuda a crear el triangle, deixant en foscor la resta del
quadre, una tècnica que recorda a Goya.
Un aspecte molt
important de la pintura és la gran mobilitat que transmet l’escena. Dóna més
importància a la línia corba i eleva lleugerament la figura principal, la
llibertat, de manera que sembli que cap obstacle no pot deturar el procés. Amb
aquesta disposició dels personatges, Delacroix aconsegueix que l’acció s’adreci directament cap a l’espectador
que observa el quadre.
L’escena se situa
una barricada de París de 1830, com es pot observar als edificis que es
dibuixen al fons, on es distingeixen les dues torres de Notre-Dame.
Pel que fa al
color, l’obra està dominada per tonalitats fosques i ocres. Delacroix trenca
aquesta monotonia amb la inclusió dels colors de la bandera francesa: el blanc
el vermell i el blau. Aquest colors es veuen més il·luminats d’una manera
artificial i totalment intencionat per l’artista en un intent de
destacar-los. És a dir, que Delacroix ha
eliminat les funcions naturalistes del color i de la llum a la seva voluntat
per crear un dinamisme intern a l’obra.
És com si el ressò de la bandera s’estengués per
tota la composició: –La bandera que porta la Llibertat i les robes del camperol
agenollat al seu davant, que estableixen un eix cromàtic vertical. – Els
esquinçalls penjant d’un1 pal, sobre el cap del representant dels obrers.
L’uniforme del1soldat caigut,!en!primer terme, a la nostra dreta. D’altra banda, pel que fa al color blanc, el
que apareix sota els pits de la
Llibertat es repeteix en la camisa del
cadàver, a la nostra esquerra, i la banda del sarró del noiet de la nostra
dreta es correspon amb la del portasabres de l’obrer de l’esquerra.
En quant a l’anàlisi significativa, el quadre
interpreta de manera al·legòrica els fets revolucionaris que es van produir a
Paris els dies 27, 28, i 29 de 1830. El monarca francès, Carles X, pretenia
imposar de nou un règim absolutista, cosa que va provocar el rebuig dels
liberals i el poble i la conseqüent revolució just després de que, el 26 de
juliol, s’aprovessin una sèrie d’ordenances com la suspensió de la llibertat de
premsa o la restricció del dret a vot. El rei també va dissoldre la Cambra de
representants que tot just s’acabava d’elegir. La revolució va estar guiada per
estudiants, obrers i alguns diputats i es coneix com les tres jornades
glorioses. El rei es va veure obligat a abdicar i els liberals van proposar com
a rei a Lluís Felip d’Orleans que va regnar entre 1830 i 1848, de nou en el
marc de la Carta Atorgada que l’anterior monarca, Carles X, havia intentat
derogar.
La finalitat del
quadre era remarcar l’esperit combatiu i de rebel·lia que va unir al poble
francès, per això, hi ha representades categories socials diferents: la
burgesia, personificada pel personatge que porta un barret de copa i un fusell;
la classe menestral que apareix representada per un home amb camisa blanca, un
barret amb l’escarapel·la i un sabre a la mà; els joves que simbolitzen el
progrés i el futur i van armats amb pistoles; i la gran massa popular que ocupa
el segon terme de l’obra.
Guiant tots els
personatges hi ha una figura femenina seminua i armada amb un fusell i que fa
onejar la bandera francesa. Per tant, s’entén com a una personificació de la
llibertat, i per extensió, de la nova França.
Tenint en compte
que el quadre es va pintar de manera contemporània als fets (el mateix any), es
podria considerar que més que una funció històrica, en el seu moment va tenir
una funció propagandística que amb el temps ha adquirit un caràcter més commemoratiu.
Pel que fa a les influències tant anteriors com posteriors, com a deixeble de
Géricault que va ser, la seva Obra es va veure influènciada per ell. En aquest
quadre es pot veure si es compara amb el
Rai de la Medusa de Géricault. Es pot
observar perfectament en els cadàvers que hi ha al terra, per exemple. També es
pot apreciar un clarobscur al quadre, molt propi de les obres de Goya i de
Caravaggio i el tractament del color de l’escola veneciana.
Com a exponent
màxim de la pintura romàntica va influenciar
a pintors posteriors com Seurat, Renoir i Van Gogh, entre d’altres.
a pintors posteriors com Seurat, Renoir i Van Gogh, entre d’altres.