dimarts, 23 de desembre del 2014
dilluns, 22 de desembre del 2014
diumenge, 21 de desembre del 2014
dissabte, 20 de desembre del 2014
divendres, 19 de desembre del 2014
diumenge, 30 de novembre del 2014
RETRAT EQÜESTRE DE MARC AURELI
Dades generals de l’obra
Títol de l’obra : El Retrat eqüestre de Marc Aureli
Autor: Desconegut
Cronologia: Any 175 dC.
Tipus: escultura exempta
Material emprat: Bronze daurat
Tècnica: La fosa perduda
Estil: Romà Alt imperial
Tema: retrat
Funció: propagandística
Localització: Plazzo dei Conservatori, al Museu Capitulí de Roma
Estat actual: carència d’un cabdill d’un bàrbar suplicant
clemència a l’emperador.
Context històric:
Degut a la
impossibilitat de governar el gran territori que els roman havien conquerit
durant l’expansió republicana en el període
imperial (31Ac-476 dC), a Roma es va establir un nu sistema polític, el qual
era dirigit per un governador o també reconegut
com el Cèsar. Consistia en dividir el
territori en diferents províncies.
La societat
romana disposava d’una sòlida estructura social, econòmica, política i
comercial , a més de que el poble romà va rebre una gran influència cultural
per part dels grecs. Durant aquesta època l’art es va utilitzar com a instrument
de demostració de poder, per tant era molt recurrent i freqüent la construcció
i aixecament de nous edificis públics i
privats en les ciutats romanitzades. Sobretot en aquest tipus de societat
romana , era molt important demostrar qui era el que dominava sobre els altres
amb preferència , es a dir qui era el que estava al cim jeràrquic , el més poderós,
i aquest era el Cèsar o emperador.
Els romans, per
tant van recórrer a la imatge per tal d’assolir la magnificació del càrrec. Es feien
servir diferents tipologies de tipografia per a demostrar la preeminència del
Cèsar sobre els altres, fis ho tot es podia recórrer a la mitologia o
divinització.
Desprès de varies
dinasties entre d’elles la dinastia dels Antoni al la qual va pertànyer Marc
Aureli Antoni August protagonitzada per guerres, durant l’any 230 , que es
coneix com a anarquia imperial , on els militars agafaren el poder per protegir
la l’imperi contra els bàrbars. Les guerres continues van provocar l’endeutament
per la manteniment de l’ exèrcit t i l’empobriment de la ciutat acompanyat de
la pèrdua de la identitat i la crisi religiosa deguda a les invasions
orientals. Un exemple va ser la gran persecució dels cristians.
Tècnica
Ens trobem davant de l´ únic exemple conservat
del retrat eqüestre realitzat en bronze a l’època romana. Es va identificar erròniament
amb Constantino això el va salvar de que fos fos per utilitzar material.
El
material i la Técnica amb que es va realitzar es el bronze daurat al foc i a la
cera perduda seguint la tradició dels grans bronzistes grecs, de la que els romans
van seguir la tradició o tècniques.
Mètode de la cera perduda, cap a la meitat
del segle VI aC l escultor Teodor de Samos va definir la tècnica de la cera
perduda, aquesta va revolucionar l´ escultura. Aquesta tècnica permetia crear
estàtues de bronze de gran mida i amb qualitats resistents i plàstiques, millor
que el marbre i la fusta.
Permetia tota mena de detalls, gest i moviment. Exemple
Centauro de Royos.
Aquesta tècnica consistia a fer una primera
figura de fanga amb la forma de l´ objecte realitzat. Posteriorment es recobria
amb una fina capa de cera i una altre vegada una capa de fang. El bronze era
abocat per uns forats situats a la part superior i s’ anava desplaçant. Una
vegada refredat tot el conjunt, es trencava la capa de fang exterior, quedant
el bronze final.
El tema
que fa referència és el poder d´ aquí la seva grandària. El modelat i la
textura del retrat es llisa i dura, per tant dona sensació de duresa. Es una
figura pesada, buida per dins i no dona sensació de fred així com el marbre si.
És llisa encara que té parts rugoses com el coll del cavall i el cabell de Marc
Aureli. El poc que es conserva de marbre es pot dir que era brillant.
Escultura de volum rodó, se li pot donar la
volta. Està situada en un espai tancat. La seva alçada és de Escultura
de volum exempta, pot ser vista per diversos punts de vista.
El conjunt emperador cavall presenta una
composició equilibrada i tancada. Es una figura asimètrica. Presenta formes geomètriques,
cara forma rodona ovalada, línies rectes i corbes. És un grup tancat que
expressa serenitat, mesura i equilibri. Figura de l’ emperador desproporcionada
respecte a la grandària del cavall per ressaltar poder i grandesa. Representa
moviment i aquests s’ aconsegueix amb la pota aixecada, la roba i el cos lleugerament
inclinat.
La llum entra de cara i il·lumina bona part
del davant, part del cap. Als plecs no arriba la llum
.
Escultura romana, commemora a líders militars.
Anàlisi d' estilística i significació.
Es representa a l’emperador
com exaltant la seva grandesa i poder.
Es pot apreciar
que és un home madur encara que no ancià. Vesteix a l’estil de l’apoca, amb una
túnica curta i un paludamentum (manta de
l’exèrcit ) i unes botes de patrici. Té una abundant cabellera i arrissada com
la barba.
El braç dret es
pot interpreta com a ordre de senyal per al l’exèrcit, símbol de pacificació o
per rebre les aclamacions i admiracions del pobre.
El fet de que no posseeixi cap armadura ni cap
tipus d’arma ens el presenta com un emperador pacífic.
Es pot observar que el cavall en comparació amb el
emperador no es molt gran ja que els peus li pengen sota la panxa ( o barrigeta*) . No hi ha estreps perquè en aquella època no existien i no es
varen començar a utilitzar fins al segle VI Dc.
El cavall es
representat com un animal potent, amb les venes exaltades i voluminoses, plecs
a la pell i un coll de grans dimensions.
.jpg)
Tot i que té un
rostre de continuïtat i seriós una un dinamisme entre l’emperador i el cavall,
es pot apreciar ja que el cavall te la pota davantera dreta aixecada , el que
demostra una vegada més el símbol de pacificació.
Funció i influències
L’estàtua té una
funció propagandística. En aquest cas l’estampa d’un home a cavall és molt
temàtic una influència anterior seria l’
anomenat Cavaller Rampín, del Segle VI aC de l’època grega antiga que
representa un Kuorus sobre un cavall.
Va ser una gran
influència en l’època del renaixement, com ara en l’estàtua la Gattamela de
Donatelo (1453) i el Verrochio Colleoni (1479-88) del mateix autor , Donattelo,
Venècia.
la Gattamela: en aquest cas si que porta armadura i estreps, però la pota davantera del cavall està aixecada .
Verrochio Colleoni, en aquest cas el cavall te més grandària que el cavaller , però no porta cap tipus d'arma. La pata davantera esquerra està aixecada també.
Estefanía Lozano i Carla González.
dissabte, 29 de novembre del 2014
ATENEA NIKÉ
Autor:Calícrates
Data: 449-421 a.C.
Estil:GrecClàssic
Mesures:8 m d’alçat 8 m i 4,18 x 3,78 m Planta
Material: marbre blanc
Data: 449-421 a.C.
Estil:GrecClàssic
Mesures:8 m d’alçat 8 m i 4,18 x 3,78 m Planta
Material: marbre blanc
Funció/ Tipus d’obra: Temple cultura
Localització: Atenes
Estat actual: a l’edat mitjana va ser desmuntat per tal de fer-ne servir els blocs de marbre per fortificar l’Acròpolis d’Atenes. Actualment ha estat reconstruit fins a l’alçada de la cornisa.
Context històric
El temple Atenea Niké commemora la victoria dels perses
a la Batalla de Salamina a l’any 448 a.c. La idea de la construcció d'aquest petit temple a
l'Acròpoli d'Atenes va sorgir en el 449 aC
després de la pau amb els perses. No obstant això, Pèricles es va oposar a l'aixecament del mateix i no es van començar les obres fins al 421
aC El projecte es
va encarregar a Kalíkrates, qui
va dissenyar un temple d'ordre
jònic que va haver de adaptar-se al petit espai
que se li va assignar, suprimint
el pronaos i donant al capdavant d'accés a la cella l'aparença d'un temple
in antis.
Mapa de l’Acròpolis
d’Atenes , el temple Atenea Niké és el nº 3.
Análisis
formal.
El fet de
que la mesura del temple digui tan reduida i petita es deu a que està situar sobre un petita
muntanya al costat dret de l’acròpolis, és per això que s’exigia un pla
especial de construcció degut a la dificultat de construcción que
dona el terreny adjudicat.Les dues sales habituals de la part davantera
d'un temple grec,
la naos i la pronaos, permet crear
l'efecte òptic de ser un temple in antis,
el que s'adaptava millor al lloc. A més, s'havia d’accedir per la part del
darrere, travessant l'ala sud
dels Propileus.
És un temple de tipus anfipróstil tetràstil, amb quatre columnes monolítiques
d'ordre jònic, amb estries. Construït en marbre pentèlic, s'aixeca sobre un basament
que es conegut com a Crepis o crepidoma, de quatre graons, els tres inferiors
del estereobat i el superior del estilòbat. Les columnes jòniques són molt esveltes
tenen una base amb escòcia que seria la part còncava i dos bous que seria les parts
convexes, i un capitell molt fi amb un collarí i volutes. L’entaulament té un
arquitrau dividit en tres bandes superposades, un fris escultòric, una cornisa que
produeix efectes de clarobscur sobre les escultures, i un frontó del qual tot
just queden indicis en els extrems.
Analisi d’estilistica
i significació
A la "sala de la deessa",
es guardava una escultura de fusta
d'Atenea Niké i
probablement estava situada en el pòrtic
posterior o en l’opistòdom .
En quant a la decoració escultòrica s'ha conservat molt bé
es pot apreciar l’ utilització de la tècnica
dels "draps mullats" esculpits al trepà,
dirigits pel broncista Calímaco. Al fris
hi havia escenes de les Guerres Mèdiques
amb al·lusions religioses
a l'ajuda dels déus
tutelars de la ciutat, Atenea, Zeus i Posidó,
i en els dos frontons destaquen les figures
que fan referència a la a la deessa
Atenea. Encara que ja fora de l'edifici continuem el seu programa escultòric els relleus que hi ha a
les parets de la terrassa inferior, entre els quals s'ha conservat una bellíssima
imatge d'Atenea lligant
la sandàlia i altres
escenes bèl·liques dels déus, en el que és una
invocació a seva ajuda en la
Guerra del Peloponès contra Esparta i els
seus aliats.
Fris que representa la batalla amb el bàrbars
Imatge de la
deesa Atenea ( apreciació de la tècnica dels
draps molls en la seva vestimenta)
En aquest fris
podem contemplar a la deesa , que es situa en el costat dret en companya de les
seves sacerdotesses .
Influències,significat i funció
Aquest temple és
considerat com un dels exemples més emblemàtics de l’ordre jònic . l’obra segueix les pautes i es veu influenciada
per l’arquitectura grega antiga i posterior tant en la decoració , com en el
material emprat planta mur i la resta d’elements de suport com ara les columnes. El temple representa harmonia i bellesa, sent el primer temple de visita i no de culte
Estefania Lozano Parra
divendres, 28 de novembre del 2014
dissabte, 22 de novembre del 2014
dijous, 20 de novembre del 2014
August de Prima Porta
DADES GENERALS
· Nom: August Prima Porta
· Tipus d'obra: Escultura exempta.
· Autor: Es desconeix. Va ser encarregat per la seva esposa Livia diversos anys després de la seva mort, pel que sembla copia d'una altra anterior realitzada en bronze i or.
· Data: Any 20 d. C
· Localització: En la Vila Primera Porta, a Roma, lloc de residència de
la seva esposa Lívia. Actualment en els Museus Vaticans de Roma.
· Estil: Escultura romana del segle I
CONTEXT
Octavi August va ser el nebot i hereu de Juli Cèsar, membre de la Dinastia Julia-Clàudia.. Quan Cèsar va ser assassinat l’any 44 a.C. Octavi i Marc Antoni can derrotar els assassins de Cèsar a la Gàl·lia.
Posteriorment, Octavi, Marc Antoni i Lèpid van formar un triumvirat, el segon a la historia de Roma (el primer va ser entre Juli Cèsar, Pompeu i Cras). Durant aquest període de temps, Octavi i Marc Antoni viatgen a Grècia on els últims assassins de Cèsar, entre els quals destacava Brutus )fill adoptiu de Cèsar) han format un exèrcit. Van guanyar a la batalla de Filipos (Macedònia).
Per consolidar aquest pacte, Marc Antoni es va casar amb la germana d’Octavi, Octavia. Octavi va derrocar a Lèpid del poder i es va adjudicar totes les seves legions. Marc Antoni, per la seva banda, va establir una relació amb Cleopatra, reina d’Egipte, el qual va provocar el trencament del pacte amb Octavi i l’inici d’una guerra civil. En aquesta guerra, destaca la batalla naval d’Accium, en la que les naus de Octavi van derrotar a la flota romana-egípcia de Marc Antoni i Cleopatra. Amb la conquesta d’Alexandria i el suïcidi de Marc Antoni i Cleopatra l’any següent, la guerra es dona per acabada.
Quan va tornar a Roma, se li va concedir el títol d’August i va ser proclamat Emperador. A partir d’aquest moment Roma entra en un període de temps anomenat Pax Augusta.
Una de les seves primeres mesures va ser llicenciar una bona part de l’exèrcit, uns 80.000 soldats dels 240.000 que disposava l’exèrcit romà.
Va crear una seguretat jurídica a les províncies, les va reorganitzar, va pacificar la Gàl·lia i va acabar de conquerir el nord d’Hispània.
Va aplicar lleis en contra de l’adulteri i va predicar sobre el matrimoni. A causa d’això, poetes com Ovidi van ser desterrats per predicar consignes contràries a les seves normes morals.
Dinastia Julia-Clàudia
Juli Cèsar – Octavi August – Tiberi – Claudi – Calígula – Neró.
ANÀLISI FORMAL
Ens trobem davant d’una estàtua feta de marbre policromat que encara conserva algunes restes de daurat, púrpura i blau entre d’altres.
L’emperador representat és Octavi August, està en postura contrapposto, on el braç dret alçat es correspon a la cama dreta avançada i en tensió mentre que el braç esquerra està doblegat, com la cama esquerra, més relaxada, ambdós més enrere per poder mantenir l’equilibri. Està dempeus i vestit amb roba militar, sostenint un bastó de cònsol i aixecant la mà dreta.
En la seva cuirassa té relleus que al·ludeixen a unes gestes de l’emperador i els deus que li havien ajudat. El romà que el representa Ròmul o Tiberi i la lloba del costat és la lloba Capitolina. A una banda i a l’altra apareixen unes dones que representen els territoris derrotats (Gàl·lia i Hispània). A la part de dalt apareix Apol·lo portant un carro cap al sol. A la dreta Aurora porta una urna cap a la lluna i una torxa. A sota la Terra i Diana, protectors d’August
A la seva cama dreta apareix Eros infant, o també Cupid calvalcant sobre un dofí que ajuden a mantenir l’estabilitat de l’escultura.
ANÀLISI ESTILÍSTIC
L’escultura representa les últimes victòries de l’emperador Romà i per aquest motiu apareix dempeus i amb indumentària militar sostenint un bastó de cònsol com a símbol de poder. Té un rostre tranquil i distant. August està retratat descalç com els antics herois olímpics i per representar la seva immortalitat és representada per Eros.
INFLUÈNCIES
L'estàtua està inspirada en el Dorífor de Policlet. Malgrat l'exactitud amb que es descriuen les faccions de l'emperador (amb la mirada ombrívola i el seu característic serrell), el seu rostre tranquil i distant ha estat idealitzat.
SIGNIFICAT
Els retrats romans eren, al principi, essencialment privats mentre que els retrats grecs solien representar personatges famosos i tenien un caràcter honorífic. La tradició retratística romana té el seu orígen en les màscares de cera de tradició etrusca, que guardaven als atris i eren transportades en les processons. Vers el final de la República va progressar el retrat de caràcter públic que abundà durant l’imperi.
FUNCIÓ
Aquesta escultura va trobar-se a Prima Porta, la vil·la de Lívia, la muller d’August. Prima Porta, als afores de Roma, al costat de la Via Flaminia, va ser el lloc on va retirar-se l’emperadriu quan va quedar-se vídua l’any 14 dC. Entre els records d’aquesta hi devia haver una escultura d’August, còpia d’una altra de bronze. Tenia, per tant, un ús privat.
La casa del poeta tràgic
Títol: Casa del poeta tràgic
Autor: desconegut
Cronologia: segle I a.C
Estil: romà pompeià
Tipologia: civil (domus)
Materials: pedra
Tècnica: fresc (pintura) i opus tessellatum (mosaic).
Localització: Pompeia (Itàlia).
Pompeia va ser fundada pels oscs al segle
VII a.C. Està situada al golf de Nàpols, el setge del general romà Luci Corneli
Sul·la l’any 91 a.C la convertí en colònia sota el nom de Colonia Veneria
Cornelia Pompeiarum. Posteriorment, Pompeia esdevingué un lloc d’estiueig de
les clases opulentes.
Al 79 a.C es va provocar una erupció del
Vesubi, que va destruir per complet la ciutat, que va quedar sepultada per
cendra i lava fins al segle XVIII, quan la van desenterrar. Gràcies a aquests
treballs es va poder conèixer l’organització social i urbanística de les
ciutats romanes, perquè la lava va mantenir la ciutat i la decoració interior
dels edificis quasi intacta. La Vil·la del poeta tràgic és un exemple de domus
romana.
A l’antiga Roma
existien tres tipus de vivendes: les insulae: casa de veïnatge
formada per diversos pisos, normalment de lloguer, de diversos pisos
utilitzades pels ciutadans que no es podien permetre tenir habitatges
particulars. Es construïen de maó i argamassa i
eren similars als edificis d'apartaments actuals. Les insules es poden
classificar en dos tipus bàsics:
- Les del primer tipus tenien tallers i botigues a la planta baixa. A l'entresol s'hi disposaven els allotjaments per als treballadors d'aquests negocis i les plantes superiors es dividien en apartaments.
- A les del segon tipus, a la planta baixa, en comptes de botigues i tallers s'hi disposaven els habitatges al voltant d'un jardí o un passadís.
Les
vil·les eren residències
situades als afores de la ciutat o bé en el camp; les seves dimensions i
característiques depenien de l'economia dels seus propietaris. les vil·les dels
grans propietaris, les terres dels quals estaven disposaven de banys,
porxos, torres, jardins i pavellons. Les cases podien contenir altres
dependències segons l'activitat del propietari: així, es coneixen cases
amb cellers,
i probablement n'existien d'altres amb magatzems i altres equipaments.
Pel que fa a la part
exterior de les domus romanes eren cases molt tancades, sense finestres, per
preservar l’intimitat i resguardar-se dels lladres. La llum arribava gracies
als dos patis interiors. Les cases tenien molts pocs mobles i en canvi una rica
decoració pictòrica en totes les sales.
- L'entrada
principal solia constar d'un uestibulum en forma d'un
petit espai arrecerat anterior a la porta la qual donava a un corredor
anomenat fauces.
- L'atri era la primera
cambra que es trobava. Era el centre de la casa, un gran espai cobert per
un sostre llevat d'una gran obertura, el compluuium que donava claror i
ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja en el impluuium,
una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una
cisterna soterrània. Dues ales (alae) a banda i banda de l'atri
donaven sensació d’amplitud.
- El tablinum estava
situat al darrera de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta.
Era el despatx dels amos de la casa on es rebien les visites i es guardava
l'arxiu familiar.
- Els cubicula o
dormitoris estaven situats als costats de l'atri.
- Les habitacions que
flanquejaven l'entrada podien estar obertes a l'interior -com a cambra per
al porter, dormitoris o menjadors- o donar a l'exterior. En aquest cas el
propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae).
- El triclinium,
el menjador, es va introduir amb el costum grec de menjar ajagut. N'hi
podia haver més d'un. Per exemple un d'estiu que donés al peristil i un
altre d'hivern més protegit del fred.
- No tenien un emplaçament fix
la cuina (culina) ni la comuna (latrina). La latrina podia trobar-se a la mateixa cuina o annexa a
ella. Les cases més luxoses tenien fins i tot termes particulars.
- El peristylum era
un jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes. Al seu voltant es
distribuïen uns quants cubicula i altres habitacions. En
el peristili es troba el lararium, una capella on s’hi guardaven unes estatues que representaven els
Lars, unes divinitats que protegien la casa i la família, i asseguraven la
prosperitat de la hisenda i la salut dels membres de la casa. Sel’s
adreçaven pregàries i se’ls oferien ofrenes com ara flors o fruites en els
dies més assenyalats.
Pel que fa a l’anàlisi
estilística a La Casa del Poeta tràgic
hi ha dos tipus d’elements decoratius: els mosaics
i els frescs.
La paraula mosaic prové etimològicament, de “musa”, perquè es deia que era un
art tan difícil que havia sigut inspirat per les muses. Es realitzava amb
fraccions petites de pedra, marbre o vidre de diversos colors, sobre grans superfícies
planes: sòls, parets i també sostres.
Aquesta tècnica grega la van introduir els romans a les seves construccions
després de conquerir Grècia.
Al terra del tablinium
hi ha un mosaic que és el que dóna nom a la casa ja que representa un escena
teatral.
Però potser el més important és el mosaic d’estil
hel·lenístic que hi ha a l’entrada os es pot veure el dibuix d’un gos subjecte
a una cadena sobre la inscripció “Cave Canem”,
que es podria traduir com “Cura amb el gos”. Feia referència al gos guardià que durant en dia
estava lligat però a les nits solt, vigilant la casa. Una costum que encara
avui dia podem observar a les cases de camp. Pel que sembla aquest animal va
ser sorprès pel volcà quan encara es trobava lligat (es va fer un relleu en
guix del gos).
Malgrat
l'erupció del Vesuvi, a l’any 79 d.C, a Pompeia la pintura mural, generalment
al fresc, s'ha conservat en bon estat ja que el volcà va cobrir la ciutat amb
una gruixuda capa de cendres.
El
fresc més significatiu és el Sacrifici
d’Ifigènia, que és d’estil il·lusionista (60-79 d.C). Data de l’any 62 d.C.
i es trobava al pòrtic del peristylum.
Actualment està al Museu Nacional de Nàpols. Es creu que és una rèplica d'una pintura
original de Timantes, s. IV a.C.
Per entendre la pintura cal conéixer el mite d'Ifigènia. Aquesta era una de les filles del rei grec Agamèmnon,
el qual estava en deute amb la deesa de la caça, Artemisa (Diana). El rei, anys
enrere li havia promès que sacrificaria al ésser més bell que hi hagués per
recompensar-la per haver caçat un dels seus cérvols sagrats. Però va resultar
que l’ésser més bonic era la seva filla Ifigènia, i per tant, tenia l’obligació
de sacrificar-la per la deesa, però no ho va fer. Això va comportar la ira
d’Artemisa i quan els vaixells grecs es disposaven a anar a Troya a lluitar,
aquesta va provocar una calma fent que els vaixells no poguessin avançar.
Agamèmnon consulta a l’endeví Calcant i se n’adona que els vaixell només
avançaran quan la seva filla sigui sacrificada. Així que la va fer cridar i
quan es disposaven a sacrificar-la la deesa de la caça es va apiadar i se la va
emportar com a sacerdotisa a Táuride (actual Crimea) i deixa en el seu lloc un
cérvol.
Al fresc es veu a Ifigènia al centre sostinguda per Ulises i Diomedes apunt de ser sacrificada, mentre l'endeví Calcant mira, a la dreta, l'escena. A l'esquerra, Agamèmnon es cobreix el cap en senyal desesperació, ja que no vol veure com immolaran a la seva filla. En un segon pla i darrere d’ Agamèmnon, apareix la deessa Artemisa com una xoana ( escultura de fusta de l'època arcaica), sobre una columna. Està flanquejada per dos gossos: vesteix una llarga túnica i sobre el cap porta un modus o birret.
També en
segon pla però a la dreta, se la representa com a Diana, caçadora romana,
portant arc i fletxes. A l'esquerra la deessa porta una cérvola que substituirà a Ifigènia en l'altar del sacrifici.
