August de Prima Porta

DADES GENERALS 

· Nom: August Prima Porta

· Tipus d'obra: Escultura exempta.  

· Autor: Es desconeix. Va ser encarregat per la seva esposa Livia diversos anys després de la seva mort, pel que sembla copia d'una altra anterior realitzada en bronze i or. 

· Data: Any 20 d. C 

· Localització: En la Vila Primera Porta, a Roma, lloc de residència de 

la seva esposa Lívia. Actualment en els Museus Vaticans de Roma. 

· Estil: Escultura romana del segle I

CONTEXT

Octavi August va ser el nebot i hereu de Juli Cèsar, membre de la Dinastia Julia-Clàudia.. Quan Cèsar va ser assassinat l’any 44 a.C. Octavi i Marc Antoni can derrotar els assassins de Cèsar a la Gàl·lia. 

Posteriorment, Octavi, Marc Antoni i Lèpid van formar un triumvirat, el segon a la historia de Roma (el primer va ser entre Juli Cèsar, Pompeu i Cras). Durant aquest període de temps, Octavi i Marc Antoni viatgen a Grècia on els últims assassins de Cèsar, entre els quals destacava Brutus )fill adoptiu de Cèsar) han format un exèrcit. Van guanyar a la batalla de Filipos (Macedònia). 

Per consolidar aquest pacte, Marc Antoni es va casar amb la germana d’Octavi, Octavia. Octavi va derrocar a Lèpid del poder i es va adjudicar totes les seves legions. Marc Antoni, per la seva banda, va establir una relació amb Cleopatra, reina d’Egipte, el qual va provocar el trencament del pacte amb Octavi i l’inici d’una guerra civil. En aquesta guerra, destaca la batalla naval d’Accium, en la que les naus de Octavi van derrotar a la flota romana-egípcia de Marc Antoni i Cleopatra. Amb la conquesta d’Alexandria i el suïcidi de Marc Antoni i Cleopatra l’any següent, la guerra es dona per acabada.

Quan va tornar a Roma, se li va concedir el títol d’August i va ser proclamat Emperador. A partir d’aquest moment Roma entra en un període de temps anomenat Pax Augusta.

Una de les seves primeres mesures va ser llicenciar una bona part de l’exèrcit, uns 80.000 soldats dels 240.000 que disposava l’exèrcit romà. 

Va crear una seguretat jurídica a les províncies, les va reorganitzar, va pacificar la Gàl·lia i va acabar de conquerir el nord d’Hispània. 

Va aplicar lleis en contra de l’adulteri i va predicar sobre el matrimoni. A causa d’això, poetes com Ovidi van ser desterrats per predicar consignes contràries a les seves normes morals.

Dinastia Julia-Clàudia

Juli Cèsar – Octavi August – Tiberi – Claudi – Calígula – Neró.

ANÀLISI FORMAL

Ens trobem davant d’una estàtua feta de marbre policromat que encara conserva algunes restes de daurat, púrpura i blau entre d’altres.

L’emperador representat és Octavi August, està en postura contrapposto, on el braç dret alçat es correspon a la cama dreta avançada i en tensió mentre que el braç esquerra està doblegat, com la cama esquerra, més relaxada, ambdós més enrere per poder mantenir l’equilibri. Està dempeus i vestit amb roba militar, sostenint un bastó de cònsol i aixecant la mà dreta. 

En la seva cuirassa té relleus que al·ludeixen a unes gestes de l’emperador i els deus que li havien ajudat. El romà que el representa Ròmul o Tiberi i la lloba del costat és la lloba Capitolina. A una banda i a l’altra apareixen unes dones que representen els territoris derrotats (Gàl·lia i Hispània). A la part de dalt apareix Apol·lo portant un carro cap al sol. A la dreta Aurora porta una urna cap a la lluna i una torxa. A sota la Terra i Diana, protectors d’August

A la seva cama dreta apareix Eros infant, o també Cupid calvalcant sobre un dofí que ajuden a mantenir l’estabilitat de l’escultura. 

ANÀLISI ESTILÍSTIC

L’escultura representa les últimes victòries de l’emperador Romà i per aquest motiu apareix dempeus i amb indumentària militar sostenint un bastó de cònsol com a símbol de poder. Té un rostre tranquil i distant. August està retratat descalç com els antics herois olímpics i per representar la seva immortalitat és representada per Eros.

INFLUÈNCIES

L'estàtua està inspirada en el Dorífor de Policlet. Malgrat l'exactitud amb que es descriuen les faccions de l'emperador (amb la mirada ombrívola i el seu característic serrell), el seu rostre tranquil i distant ha estat idealitzat. 

SIGNIFICAT

Els retrats romans eren, al principi, essencialment privats mentre que els retrats grecs solien representar personatges famosos i tenien un caràcter honorífic. La tradició retratística romana té el seu orígen en les màscares de cera de tradició etrusca, que guardaven als atris i eren transportades en les processons. Vers el final de la República va progressar el retrat de caràcter públic que abundà durant l’imperi.

FUNCIÓ

Aquesta escultura va trobar-se a Prima Porta, la vil·la de Lívia, la muller d’August. Prima Porta, als afores de Roma, al costat de la Via Flaminia, va ser el lloc on va retirar-se l’emperadriu quan va quedar-se vídua l’any 14 dC. Entre els records d’aquesta hi devia haver una escultura d’August, còpia d’una altra de bronze. Tenia, per tant, un ús privat.