Hermes amb Dinosaurís infant i l´esperat Sarcòfag

                      

                                                     

                                                     Us heu de fixar en la mà dreta del Joan

Quién es quién, versión clásica.

August de Prima Porta

DADES GENERALS 

· Nom: August Prima Porta

· Tipus d'obra: Escultura exempta.  

· Autor: Es desconeix. Va ser encarregat per la seva esposa Livia diversos anys després de la seva mort, pel que sembla copia d'una altra anterior realitzada en bronze i or. 

· Data: Any 20 d. C 

· Localització: En la Vila Primera Porta, a Roma, lloc de residència de 

la seva esposa Lívia. Actualment en els Museus Vaticans de Roma. 

· Estil: Escultura romana del segle I

CONTEXT

Octavi August va ser el nebot i hereu de Juli Cèsar, membre de la Dinastia Julia-Clàudia.. Quan Cèsar va ser assassinat l’any 44 a.C. Octavi i Marc Antoni can derrotar els assassins de Cèsar a la Gàl·lia. 

Posteriorment, Octavi, Marc Antoni i Lèpid van formar un triumvirat, el segon a la historia de Roma (el primer va ser entre Juli Cèsar, Pompeu i Cras). Durant aquest període de temps, Octavi i Marc Antoni viatgen a Grècia on els últims assassins de Cèsar, entre els quals destacava Brutus )fill adoptiu de Cèsar) han format un exèrcit. Van guanyar a la batalla de Filipos (Macedònia). 

Per consolidar aquest pacte, Marc Antoni es va casar amb la germana d’Octavi, Octavia. Octavi va derrocar a Lèpid del poder i es va adjudicar totes les seves legions. Marc Antoni, per la seva banda, va establir una relació amb Cleopatra, reina d’Egipte, el qual va provocar el trencament del pacte amb Octavi i l’inici d’una guerra civil. En aquesta guerra, destaca la batalla naval d’Accium, en la que les naus de Octavi van derrotar a la flota romana-egípcia de Marc Antoni i Cleopatra. Amb la conquesta d’Alexandria i el suïcidi de Marc Antoni i Cleopatra l’any següent, la guerra es dona per acabada.

Quan va tornar a Roma, se li va concedir el títol d’August i va ser proclamat Emperador. A partir d’aquest moment Roma entra en un període de temps anomenat Pax Augusta.

Una de les seves primeres mesures va ser llicenciar una bona part de l’exèrcit, uns 80.000 soldats dels 240.000 que disposava l’exèrcit romà. 

Va crear una seguretat jurídica a les províncies, les va reorganitzar, va pacificar la Gàl·lia i va acabar de conquerir el nord d’Hispània. 

Va aplicar lleis en contra de l’adulteri i va predicar sobre el matrimoni. A causa d’això, poetes com Ovidi van ser desterrats per predicar consignes contràries a les seves normes morals.

Dinastia Julia-Clàudia

Juli Cèsar – Octavi August – Tiberi – Claudi – Calígula – Neró.

ANÀLISI FORMAL

Ens trobem davant d’una estàtua feta de marbre policromat que encara conserva algunes restes de daurat, púrpura i blau entre d’altres.

L’emperador representat és Octavi August, està en postura contrapposto, on el braç dret alçat es correspon a la cama dreta avançada i en tensió mentre que el braç esquerra està doblegat, com la cama esquerra, més relaxada, ambdós més enrere per poder mantenir l’equilibri. Està dempeus i vestit amb roba militar, sostenint un bastó de cònsol i aixecant la mà dreta. 

En la seva cuirassa té relleus que al·ludeixen a unes gestes de l’emperador i els deus que li havien ajudat. El romà que el representa Ròmul o Tiberi i la lloba del costat és la lloba Capitolina. A una banda i a l’altra apareixen unes dones que representen els territoris derrotats (Gàl·lia i Hispània). A la part de dalt apareix Apol·lo portant un carro cap al sol. A la dreta Aurora porta una urna cap a la lluna i una torxa. A sota la Terra i Diana, protectors d’August

A la seva cama dreta apareix Eros infant, o també Cupid calvalcant sobre un dofí que ajuden a mantenir l’estabilitat de l’escultura. 

ANÀLISI ESTILÍSTIC

L’escultura representa les últimes victòries de l’emperador Romà i per aquest motiu apareix dempeus i amb indumentària militar sostenint un bastó de cònsol com a símbol de poder. Té un rostre tranquil i distant. August està retratat descalç com els antics herois olímpics i per representar la seva immortalitat és representada per Eros.

INFLUÈNCIES

L'estàtua està inspirada en el Dorífor de Policlet. Malgrat l'exactitud amb que es descriuen les faccions de l'emperador (amb la mirada ombrívola i el seu característic serrell), el seu rostre tranquil i distant ha estat idealitzat. 

SIGNIFICAT

Els retrats romans eren, al principi, essencialment privats mentre que els retrats grecs solien representar personatges famosos i tenien un caràcter honorífic. La tradició retratística romana té el seu orígen en les màscares de cera de tradició etrusca, que guardaven als atris i eren transportades en les processons. Vers el final de la República va progressar el retrat de caràcter públic que abundà durant l’imperi.

FUNCIÓ

Aquesta escultura va trobar-se a Prima Porta, la vil·la de Lívia, la muller d’August. Prima Porta, als afores de Roma, al costat de la Via Flaminia, va ser el lloc on va retirar-se l’emperadriu quan va quedar-se vídua l’any 14 dC. Entre els records d’aquesta hi devia haver una escultura d’August, còpia d’una altra de bronze. Tenia, per tant, un ús privat.

La casa del poeta tràgic

Títol: Casa del poeta tràgic

Autor: desconegut

Cronologia: segle I a.C

Estil: romà pompeià

Tipologia: civil (domus)

Materials: pedra

Tècnica: fresc (pintura) i opus tessellatum (mosaic).

Localització: Pompeia (Itàlia).

Pompeia va ser fundada pels oscs al segle VII a.C. Està situada al golf de Nàpols, el setge del general romà Luci Corneli Sul·la l’any 91 a.C la convertí en colònia sota el nom de Colonia Veneria Cornelia Pompeiarum. Posteriorment, Pompeia esdevingué un lloc d’estiueig de les clases opulentes.

Al 79 a.C es va provocar una erupció del Vesubi, que va destruir per complet la ciutat, que va quedar sepultada per cendra i lava fins al segle XVIII, quan la van desenterrar. Gràcies a aquests treballs es va poder conèixer l’organització social i urbanística de les ciutats romanes, perquè la lava va mantenir la ciutat i la decoració interior dels edificis quasi intacta. La Vil·la del poeta tràgic és un exemple de domus romana.

A l’antiga Roma existien tres tipus de vivendes: les insulae: casa de veïnatge formada per diversos pisos,  normalment de lloguer, de diversos pisos utilitzades pels ciutadans que no es podien permetre tenir habitatges particulars. Es construïen de maó i argamassa i eren similars als edificis d'apartaments actuals. Les insules es poden classificar en dos tipus bàsics:

•  Les del primer tipus tenien tallers i botigues a la planta baixa. A l'entresol s'hi disposaven els allotjaments per als treballadors d'aquests negocis i les plantes superiors es dividien en apartaments.

•  A les del segon tipus, a la planta baixa, en comptes de botigues i tallers s'hi disposaven els habitatges al voltant d'un jardí o un passadís.

Les vil·les eren residències situades als afores de la ciutat o bé en el camp; les seves dimensions i característiques depenien de l'economia dels seus propietaris. les vil·les dels grans propietaris, les terres dels quals estaven disposaven de banys, porxos, torres, jardins i pavellons. Les cases podien contenir altres dependències segons l'activitat del propietari: així, es coneixen cases amb cellers, i probablement n'existien d'altres amb magatzems i altres equipaments.

Pel que fa a la part exterior de les domus romanes eren cases molt tancades, sense finestres, per preservar l’intimitat i resguardar-se dels lladres. La llum arribava gracies als dos patis interiors. Les cases tenien molts pocs mobles i en canvi una rica decoració pictòrica en totes les sales.

•   L'entrada principal solia constar d'un uestibulum en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta la qual donava a un corredor anomenat fauces.

•  L'atri era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa, un gran espai cobert per un sostre llevat d'una gran obertura, el compluuium que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja en el impluuium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Dues ales (alae) a banda i banda de l'atri donaven sensació d’amplitud.

• El tablinum estava situat al darrera de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el despatx dels amos de la casa on es rebien les visites i es guardava l'arxiu familiar.

• Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l'atri.

• Les habitacions que flanquejaven l'entrada podien estar obertes a l'interior -com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors- o donar a l'exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae).

• El triclinium, el menjador, es va introduir amb el costum grec de menjar ajagut. N'hi podia haver més d'un. Per exemple un d'estiu que donés al peristil i un altre d'hivern més protegit del fred.

• No tenien un emplaçament fix la cuina (culina) ni la comuna (latrina). La latrina podia trobar-se a la mateixa cuina o annexa a ella. Les cases més luxoses tenien fins i tot termes particulars.

• El peristylum era un jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes. Al seu voltant es distribuïen uns quants cubicula i altres habitacions. En el peristili es troba el lararium, una capella on s’hi guardaven unes estatues que representaven els Lars, unes divinitats que protegien la casa i la família, i asseguraven la prosperitat de la hisenda i la salut dels membres de la casa. Sel’s adreçaven pregàries i se’ls oferien ofrenes com ara flors o fruites en els dies més assenyalats.

Pel que fa a l’anàlisi estilística a La Casa del Poeta tràgic hi ha dos tipus d’elements decoratius: els mosaics i els frescs.

La paraula mosaic prové etimològicament, de “musa”, perquè es deia que era un art tan difícil que havia sigut inspirat per les muses. Es realitzava amb fraccions petites de pedra, marbre o vidre de diversos colors, sobre grans superfícies planes: sòls, parets i  també sostres. Aquesta tècnica grega la van introduir els romans a les seves construccions després de conquerir Grècia.

Al terra del tablinium hi ha un mosaic que és el que dóna nom a la casa ja que representa un escena teatral.

Però potser el més important és el mosaic d’estil hel·lenístic que hi ha a l’entrada os es pot veure el dibuix d’un gos subjecte a una cadena sobre la inscripció “Cave Canem”, que es podria traduir com “Cura amb el gos”. Feia referència al gos guardià que durant en dia estava lligat però a les nits solt, vigilant la casa. Una costum que encara avui dia podem observar a les cases de camp. Pel que sembla aquest animal va ser sorprès pel volcà quan encara es trobava lligat (es va fer un relleu en guix del gos).

Malgrat l'erupció del Vesuvi, a l’any 79 d.C, a Pompeia la pintura mural, generalment al fresc, s'ha conservat en bon estat ja que el volcà va cobrir la ciutat amb una gruixuda capa de cendres.

El fresc més significatiu és el Sacrifici d’Ifigènia, que és d’estil il·lusionista (60-79 d.C). Data de l’any 62 d.C. i es trobava al pòrtic del peristylum. Actualment està al Museu Nacional de Nàpols. Es creu que és una rèplica d'una pintura original de Timantes, s. IV a.C.

Per entendre la pintura cal conéixer el mite d'Ifigènia. Aquesta era una de les filles del rei grec Agamèmnon, el qual estava en deute amb la deesa de la caça, Artemisa (Diana). El rei, anys enrere li havia promès que sacrificaria al ésser més bell que hi hagués per recompensar-la per haver caçat un dels seus cérvols sagrats. Però va resultar que l’ésser més bonic era la seva filla Ifigènia, i per tant, tenia l’obligació de sacrificar-la per la deesa, però no ho va fer. Això va comportar la ira d’Artemisa i quan els vaixells grecs es disposaven a anar a Troya a lluitar, aquesta va provocar una calma fent que els vaixells no poguessin avançar. Agamèmnon consulta a l’endeví Calcant i se n’adona que els vaixell només avançaran quan la seva filla sigui sacrificada. Així que la va fer cridar i quan es disposaven a sacrificar-la la deesa de la caça es va apiadar i se la va emportar com a sacerdotisa a Táuride (actual Crimea) i deixa en el seu lloc un cérvol.

Al fresc es veu a Ifigènia al centre sostinguda per Ulises i Diomedes apunt de ser sacrificada, mentre l'endeví Calcant mira, a la dreta, l'escena. A l'esquerra, Agamèmnon es cobreix el cap en senyal desesperació, ja que no vol veure com immolaran a la seva filla. En un segon pla i darrere d’ Agamèmnon, apareix la deessa Artemisa com una xoana ( escultura de fusta de l'època arcaica), sobre una columna. Està flanquejada per dos gossos: vesteix una llarga túnica i sobre el cap porta un modus o birret.

També en segon pla però a la dreta, se la representa com a Diana, caçadora romana, portant arc i fletxes. A l'esquerra la deessa porta una cérvola que substituirà a Ifigènia en l'altar del sacrifici.

Carla Ballester: Le gerbe de matisse

El Romànic català a Segon d'ESO!

 









 

Ara Pacis Augustae

Aquesta obra s’anomena Ara Pacis Augustae o també es coneix com a Altar de la Pau d’August. L’autor  és desconegut. La seva cronologia és des del segle 13 fins al 9 abans de Crist. És un  Altar de marbre que mesura 3,68 m d’alt per 11,60m de llarg per 10,65m d’ample. És d’estil de l’ imperi romà i de tema commemoratiu localitzat Museo del l’Ara Pacis (Roma).

Ara Pacis és una obra romana del segle I aC. La civilització romana es va desenvolupar al voltant de la Mediterrània. Les conquestes van portar la cultura romana per bona part d’Europa, el nord d’Àfrica i Orient Pròxim. Aquestes conquestes van posar en contacte els romans amb grans civilitzacions antigues com la grega o la egípcia.

Pel que fa a les modificacions de l’edifici NO hi va haver cap, sinó el 1938 Mussolini va manar construir “El pabellón del Novecientos” per protegir l’Ara Pacis.

L’Ara és una construcció de planta rectangular, sense coberta, que envolta un altar interior i central en forma de U. Tot el conjunt esta alçat sobre un pòdium força alt, té una rampa esglaonada i dues portes d’accés alineades sobre l’eix de simetria Oest - Est.

L’altar interior ocupa l’espai central i està situat damunt d’un pedestal esglaonat on es feien els sacrificis i es  deixaven les ofrenes. En els laterals del propi altar estan coronats per un fris escultòric de bous conduits al sacrifici, i als extrems hi ha decoració vegetal acabada en volutes i a sota lleons alats.

Desprès, el mur interior està decorat amb relleus. A la meitat inferior hi ha unes bandes verticals rematades per una sanefa amb decoració vegetal. A la meitat superior, s’hi presenten garlandes amb espigues i diferents fruits i a cada extrem de les garlandes hi ha un crani de bou.

Pel que fa a les façanes, podem veure que a la façana de l’oest situada a la dreta de l’escala s’explica un episodi de la vida d’ Enees.

 Al costat esquerre de la porta es conserva un  panell amb la representació de la fundació de Roma(Ròmul i Rem son alletats per la lloba en presència de Faústul i de Mart).

A la façana de l’Est a l’esquerre de la porta hi ha la deessa Roma asseguda sobre un trofeu d’armes. A la part dreta de la porta, es representa Tellus, la mare terra.

En les façanes nord i sud són decorats per un relleu únic que continua amb dos costats on hi podem veure la processó de sacerdots i els membres de la família imperial.

Un dels elements definitoris de l’estil podria ser la sensació de profunditat que s’intenta aconseguir fent més grans les figures i els objectes més propers als observadors i donant-los més volums (combinació de alt mig i baix relleu), fent així per remarcar la importància del personatge.

Un altre element podria ser el moviment que pretenen simular combinant les figures frontals , laterals i obliqües, intentant expressar el moviment gràcies a la gran varietat de posicions dels personatges.

Pel que fa a la simbologia, les garlandes i els bucranis que decoren els murs interiors, tenien un significat que era que a la natura tot mor i torna a néixer. Com havia fet August amb l’imperi, l’havia renovat. També pot simbolitzar la prosperitat de l’imperi, l’abundància.

Una clara influència dels relleus de l’Ara Pacis seria el Fris de les Panatenees de Fídies, per la individualitat dels personatges.En el caràcter narratiu el podem trobar a la columna Trajana i als relleus dels arcs de triomf.

Finalment per la valoració podem dir que l’Ara Pacis llueix uns magnífics relleus que commemoren la pau i la prosperitat de l’imperi. Les escultures mostren la processó que va inaugurar l’ altar i diversos símbols i històries del passat de Roma. En el seu conjunt podem veure que té molta influència grega barrejada amb la nova idea romana. Tot i això , es tracta d’ una obra destacada en l’ art romà.

( us posaré aquesta perquè sé que us encanta)

Pompeia (documental)

El Colosseu - Amfiteatre flavi

La següent obra arquitectònica es tracta del Colosseu o amfiteatre flavi. L’obra va ser ordenada construir per Vespasià l’any 72dC. tot i que va ser inaugurat per Titus l’any 80dC. els festejos de la inauguració de l'amfiteatre van durar cent dies. Es un edifici d’oci, civil, públic i genuïnament romà.

En vers al context històric cal anomenar que el primer amfiteatre (amfiteatre d’Estarili Taure) estava situat a la plaça de Mart, era de fusta, i degut a l’incendi de Roma l’any 29aC. no se’n conserva res. Posteriorment Neró, últim emperador de la dinastia Julia-Claudia, va decidir construir la seva Domus Aurea. Per a finançar-la va saquejar les arques de l’estat i va ocupar la zona de l’actual Coloseu el fòrum romà i part dels envoltants. A prop del palau, l'escultor Xenodor va construir una escultura de l'emperador Neró en bronze daurat de 35 metres d'alçada i que era conegut com el Colós, d’aquí el nom de Colosseu.

Després del suïcidi de Neron succeeix la dinastia Flavia la qual destaca per la construcció del Colosseu, els banys de Titus, i l’Arc de Vespacià i Titus. Aquesta dinastia va del 69dc al 96dc. Els Flavi arriven al pder en una posició en que no tenien ni prestigi ni patrimoni. L’ascens va comportar una refundació de l’imperi el qual es exponent de la renovació del senat amb l’incorporacio de noves famílies provinents de l’ordre eqüestre. Es va elaborant una petita concepció en que el tron no es ocupat per dret de naixement sino que apareix com la culmnacio d’una carrera d’oficis administratius o militars.

Titus Flavi Vespasià (69-79)

D’origen eqüestre, i amb una carrer militar que havia culminat amb la guerra contra els jueus, va propiciar que, amb l’ajut de l’exercit, arribes a emperador. D’aquesta manera va decidir instaurar la lex Imperio Vespasiani la qual dotava a l’emperador de plens poders. Al igual que l’emperador August, Vespacià concedeix poders a l’exercit, d’aquesta manera el dies imperi (dia del inici del mandat) serà proclamat emperador per l’exercit i no pel Senat. Per altra venda Vespacià va dur a terme una reorganització administrativa, de manera que es pogués augmentar els recursos de l’estat, així com una sèrie d’iniciatives per augmentar la producció dels territoris de l’estat. De manera que es va fer un cadastre sobre totes les províncies d’Itàlia, expropiant aquelles que, sent publiques, eren utilitzades per particulars sense dret.

Titus Flavi Sabi Vespasià (79-81)

Fill primogènit de Vespasià va rebre el títol de Caesar per part del seu pare. Degut a la seva curta vida política sembla que va ser bastant popular en la plebea encara que alguns el qualifiquen “feliç per la seva brevetat” 

Titus Flavi Domicià (81-96)

Fill segon de Vespasià va rebre el títol de Caesar princeps inventuti el cual no tenia poders. Sel coneix com un excelent administrador degut a que va proporcionar poders en l’ambit de l’agricultura, al revés que son pare, i va reforçar les fronteres de l’imperi, com es el cas de germania la cual la va dividir en dues i va arribar a un acord amb els Sàrmates l’any 92 per tal d’aturar les imvasions. Per altra banda Domicià va ocupar el consulat de forma ininterrupuda, nombrnt-se consol vitalici i proclamant-se dominus et deus. Posteriorment amb l’excusa de la proclamació de la lex maiestates (alta traició) va perseguir els principals caps del Senat. Finalment, mor assassinat per un complot format per:  la seva dona, senadors, prefectes del pretori i esclaus de la casa imperial.

Desprès del assassinat de Domicià finalitza la dinastia Flavia i s’inicia la dinastia Antonina amb la proclamació de Marcus Cocceius Nerva per part del Senat.

El Coloseu era un edifici el qual va ser construït per veure lluites de gladiador (muneres) o lluites entre feres. Tot i que es coneix que s’hi van celebrar naumàquies, només podem confirmar que sen va fer només una, amb la celebració del quarantè aniversari de Juli Cesar l’any 46aC.

Conté una planta ovalada que mesura 189 x 156 i l’arena que mesura 75 x 44. degut a les grans dimensions i els seus 4 pisos els quals formaven un alçada de 48m permetien un aforament de 50.000 persones. També cal esmentar que per agilitzar l’entrada i l’evacuació del recinte es varen introduir els vomitoriums una sèrie de rampes graonades per accedir-hi de forma més rapida a la càvea i per evitar els embussos i els colls de botella.

La façana exterior del Colosseu està dividida en 4 pisos els quals estan decorats cadascun amb una sèrie de columnes adossades a l’estructura. Cada pis conte un ordre diferent: en el primer pis trobem l’ordre dòric, en el segon pis trobem l’ordre jònic, en el tercer pis trobem l’ordre corinti i en el quart pis i últim trobem l’ordre compost.

L’hipogeu o subterrani, amb el sostre de fusta,  estava format per una xarxa laberíntica de passadissos en els quals s’hi distribuïen 4 ascensors de fusta, les dependències dels gladiadors i de les feres i l’armeria.

La càvea estava dividida en 5 sectors diferents, cadascun segons l’ordre social.

Trobem en un primer lloc el pòdium on trobem figures com els senadors, magistrats i sacerdots. En ambdós extrems de l'eix menor havia dues llotges: la tribuna imperial (pulvinar), i una altra reservada per al magistrat que en ocasions presidia els jocs. Atès que aquest pis era el més proper a les feres, hi havia una xarxa metàl·lica de protecció i arquers apostats regularment.

En la part superior del primer pis trobem també el maenianum primum, per als aristòcrates que no pertanyien al senat.

En el segon pis trobem el maenianum secundum, dividit en l'imum per als ciutadans rics i el summum per als pobres.

I finalment en el quart pis i el més alt hi havia el maenianum summum in ligneis, fet de fusta, probablement sense seients i reservat per a dones pobres.

El velari va ser una mesura introduïda per Demicià per tal de proporcionar als espectadors ombra durant l’espectacle. En un primer moment la ala era de cotó però posteriorment es va fer de lli a causa del seu menor pes. També sel va dotar d’una serie de 250 màstils que emvoltaven lestructura, seguits d’un tramat de cordes, per a poder moure les teles de forma individuals. Davant de tal obra d’ingenyieria es va demanar l’ajut de mariners de la flota de Nàpols els quals van decidir lligar les cordes a un anell concèntric de pedres o  cipos situats a 18 metres al alvoltant de l’estructura.

Com a significat i funció, el Colosseu és un clar intent de recuperació del poble Romà, proporcionant una bona imatge a l’emperador, i utilitzat com a arma política, de demagògia i propagandística per aconseguir el suport del poble, per això no cobraven entrada als ciutadans romans.

Del Colosseu no podem parlar clarament d’influències anteriors, perquè es el poble de Roma el primer en edificar aquest tipus d’estructures. Tot i això Roma va ser de les últimes ciutats de l’imperi en tenir un amfiteatre de pedra. En canvi si que trovem influencies posteriors com es el cas dels camps de futbol o estadis. També trovem influències en la pintura com és en el cas del pintor Jean-Léon Gérôme amb la seva obra Pollice Verso del 1872.

L’any 306 l’emperador Constantí instaura el catolicisme i no es fins el 435que es fa l’últim espectacle de gladiadors, i l’any 523 es fa l’últim espectacle de feres.

L’any 1200 la família Frangipani va utilitzar el Colosseu coma una fortalesa d’us particular.

L’any 1349 un terratrèmol va derivar gran part de la façana, i amb els maons trencats els utilitzaren per construir Sant Pere en el Vaticà.

Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) tot i la política militar de no utilitzar artilleria sobre la península itàlica, va caure una bomba de l’aviació americana, molt a prop del Coloseu, la qual va debilitar l’estructura.

L’any 1980 és declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO


                               https://www.youtube.com/watch?v=o_yK8-R_Xpg