dimarts, 11 de novembre del 2014

El Colosseu - Amfiteatre flavi

La següent obra arquitectònica es tracta del Colosseu o amfiteatre flavi. L’obra va ser ordenada construir per Vespasià l’any 72dC. tot i que va ser inaugurat per Titus l’any 80dC. els festejos de la inauguració de l'amfiteatre van durar cent dies. Es un edifici d’oci, civil, públic i genuïnament romà.


En vers al context històric cal anomenar que el primer amfiteatre (amfiteatre d’Estarili Taure) estava situat a la plaça de Mart, era de fusta, i degut a l’incendi de Roma l’any 29aC. no se’n conserva res. Posteriorment Neró, últim emperador de la dinastia Julia-Claudia, va decidir construir la seva Domus Aurea. Per a finançar-la va saquejar les arques de l’estat i va ocupar la zona de l’actual Coloseu el fòrum romà i part dels envoltants. A prop del palau, l'escultor Xenodor va construir una escultura de l'emperador Neró en bronze daurat de 35 metres d'alçada i que era conegut com el Colós, d’aquí el nom de Colosseu.





Després del suïcidi de Neron succeeix la dinastia Flavia la qual destaca per la construcció del Colosseu, els banys de Titus, i l’Arc de Vespacià i Titus. Aquesta dinastia va del 69dc al 96dc. Els Flavi arriven al pder en una posició en que no tenien ni prestigi ni patrimoni. L’ascens va comportar una refundació de l’imperi el qual es exponent de la renovació del senat amb l’incorporacio de noves famílies provinents de l’ordre eqüestre. Es va elaborant una petita concepció en que el tron no es ocupat per dret de naixement sino que apareix com la culmnacio d’una carrera d’oficis administratius o militars.

Titus Flavi Vespasià (69-79)
D’origen eqüestre, i amb una carrer militar que havia culminat amb la guerra contra els jueus, va propiciar que, amb l’ajut de l’exercit, arribes a emperador. D’aquesta manera va decidir instaurar la lex Imperio Vespasiani la qual dotava a l’emperador de plens poders. Al igual que l’emperador August, Vespacià concedeix poders a l’exercit, d’aquesta manera el dies imperi (dia del inici del mandat) serà proclamat emperador per l’exercit i no pel Senat. Per altra venda Vespacià va dur a terme una reorganització administrativa, de manera que es pogués augmentar els recursos de l’estat, així com una sèrie d’iniciatives per augmentar la producció dels territoris de l’estat. De manera que es va fer un cadastre sobre totes les províncies d’Itàlia, expropiant aquelles que, sent publiques, eren utilitzades per particulars sense dret.



Titus Flavi Sabi Vespasià (79-81)
Fill primogènit de Vespasià va rebre el títol de Caesar per part del seu pare. Degut a la seva curta vida política sembla que va ser bastant popular en la plebea encara que alguns el qualifiquen “feliç per la seva brevetat” 













Titus Flavi Domicià (81-96)
Fill segon de Vespasià va rebre el títol de Caesar princeps inventuti el cual no tenia poders. Sel coneix com un excelent administrador degut a que va proporcionar poders en l’ambit de l’agricultura, al revés que son pare, i va reforçar les fronteres de l’imperi, com es el cas de germania la cual la va dividir en dues i va arribar a un acord amb els Sàrmates l’any 92 per tal d’aturar les imvasions. Per altra banda Domicià va ocupar el consulat de forma ininterrupuda, nombrnt-se consol vitalici i proclamant-se dominus et deus. Posteriorment amb l’excusa de la proclamació de la lex maiestates (alta traició) va perseguir els principals caps del Senat. Finalment, mor assassinat per un complot format per:  la seva dona, senadors, prefectes del pretori i esclaus de la casa imperial.






Desprès del assassinat de Domicià finalitza la dinastia Flavia i s’inicia la dinastia Antonina amb la proclamació de Marcus Cocceius Nerva per part del Senat.













El Coloseu era un edifici el qual va ser construït per veure lluites de gladiador (muneres) o lluites entre feres. Tot i que es coneix que s’hi van celebrar naumàquies, només podem confirmar que sen va fer només una, amb la celebració del quarantè aniversari de Juli Cesar l’any 46aC.


Conté una planta ovalada que mesura 189 x 156 i l’arena que mesura 75 x 44. degut a les grans dimensions i els seus 4 pisos els quals formaven un alçada de 48m permetien un aforament de 50.000 persones. També cal esmentar que per agilitzar l’entrada i l’evacuació del recinte es varen introduir els vomitoriums una sèrie de rampes graonades per accedir-hi de forma més rapida a la càvea i per evitar els embussos i els colls de botella.



La façana exterior del Colosseu està dividida en 4 pisos els quals estan decorats cadascun amb una sèrie de columnes adossades a l’estructura. Cada pis conte un ordre diferent: en el primer pis trobem l’ordre dòric, en el segon pis trobem l’ordre jònic, en el tercer pis trobem l’ordre corinti i en el quart pis i últim trobem l’ordre compost.




L’hipogeu o subterrani, amb el sostre de fusta,  estava format per una xarxa laberíntica de passadissos en els quals s’hi distribuïen 4 ascensors de fusta, les dependències dels gladiadors i de les feres i l’armeria.




La càvea estava dividida en 5 sectors diferents, cadascun segons l’ordre social.

Trobem en un primer lloc el pòdium on trobem figures com els senadors, magistrats i sacerdots. En ambdós extrems de l'eix menor havia dues llotges: la tribuna imperial (pulvinar), i una altra reservada per al magistrat que en ocasions presidia els jocs. Atès que aquest pis era el més proper a les feres, hi havia una xarxa metàl·lica de protecció i arquers apostats regularment.

En la part superior del primer pis trobem també el maenianum primum, per als aristòcrates que no pertanyien al senat.

En el segon pis trobem el maenianum secundum, dividit en l'imum per als ciutadans rics i el summum per als pobres.

I finalment en el quart pis i el més alt hi havia el maenianum summum in ligneis, fet de fusta, probablement sense seients i reservat per a dones pobres.




El velari va ser una mesura introduïda per Demicià per tal de proporcionar als espectadors ombra durant l’espectacle. En un primer moment la ala era de cotó però posteriorment es va fer de lli a causa del seu menor pes. També sel va dotar d’una serie de 250 màstils que emvoltaven lestructura, seguits d’un tramat de cordes, per a poder moure les teles de forma individuals. Davant de tal obra d’ingenyieria es va demanar l’ajut de mariners de la flota de Nàpols els quals van decidir lligar les cordes a un anell concèntric de pedres o  cipos situats a 18 metres al alvoltant de l’estructura.





















Com a significat i funció, el Colosseu és un clar intent de recuperació del poble Romà, proporcionant una bona imatge a l’emperador, i utilitzat com a arma política, de demagògia i propagandística per aconseguir el suport del poble, per això no cobraven entrada als ciutadans romans.

Del Colosseu no podem parlar clarament d’influències anteriors, perquè es el poble de Roma el primer en edificar aquest tipus d’estructures. Tot i això Roma va ser de les últimes ciutats de l’imperi en tenir un amfiteatre de pedra. En canvi si que trovem influencies posteriors com es el cas dels camps de futbol o estadis. També trovem influències en la pintura com és en el cas del pintor Jean-Léon Gérôme amb la seva obra Pollice Verso del 1872.







L’any 306 l’emperador Constantí instaura el catolicisme i no es fins el 435que es fa l’últim espectacle de gladiadors, i l’any 523 es fa l’últim espectacle de feres.

L’any 1200 la família Frangipani va utilitzar el Colosseu coma una fortalesa d’us particular.

L’any 1349 un terratrèmol va derivar gran part de la façana, i amb els maons trencats els utilitzaren per construir Sant Pere en el Vaticà.

Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) tot i la política militar de no utilitzar artilleria sobre la península itàlica, va caure una bomba de l’aviació americana, molt a prop del Coloseu, la qual va debilitar l’estructura.


L’any 1980 és declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO


                               https://www.youtube.com/watch?v=o_yK8-R_Xpg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Post nuevo Post antiguo Home