dilluns, 23 de febrer del 2015

Els jugadors de cartes (CARLA GONZÁLEZ)

                                                 
DADES GENERALS

Autor: Paul Cézanne
Títol: Els jugadors de cartes
Cronologia: 1889-1892
Localització: Museu d´Orsay a París
Estil: Postimpressionisme
Dimensions: 47,5x 57 cm
Suport: Tela
Tècnica: Oli

BÍOGRAFIA AUTOR

 Paul Cézanne va néixer a Ais de Provença el 19 de gener de 1839 i va morir el 22 d'octubre de 1906. Fou un pintor francès que representa l'enllaç entre l'impressionisme i el cubisme. Va estudiar dret per obligació del seu pare, però el que ell realment volia era estudiar art per tant va marxar a París on va realitzar les seves primeres obres.
Per als modernistes del segle XX representa el fundador de la pintura moderna. Les seves pintures són a la primera exhibició del Salon des Refusés. Va morir de pneumònia.


ANÀLISI ESTILISTIC I FORMAL

Suport: tela
Tècnica: Oli
Descripció: Dos homes asseguts davant per davant en una taula jugant una partida de cartes.
Colors: Hi ha predomini dels colors càlids (ataronjats, ocres, marrons). Els colors de la roba dels dos personatges fa un contrast al portar un els pantalons marrons i la jaqueta groga i l'altre els pantalons grocs i la jaqueta marró (ús de contrastos cromàtics).
Predomini del color per sobre de la línia. Tot i això, hi ha dibuix, ja que era molt important per Cézanne. El pintor creu que dibuix i pintura no es poden separar.


Pinzellada: La pinzellada és solta. El quadre està fet a base de taques curtes, denses i fines, sobreposades unes sobre les altres.



Composició: La composició és tancada. El quadre es divideix en dues parts gairebé simètriques separades per l'ampolla que fa d'eix de simetria. El costat esquerre queda clarament més gran que el dret; com es veu el personatge de l'esquerra surt sencer i el de la dreta tallat. Diem que hi ha una falsa simetria.
Al mig dels dos homes hi podem dibuixar un triangle invertit que passa pels ulls de tos dos fins les mans i aquestes serien el punt de fuga.
Hi ha predomini de la línia vertical (cadires, potes de la taula, ampolla) però queda força equilibrat amb la horitzontalitat de la taula.
El més destacat de l’obra de Cézanne és que redueix els volums a figures geomètriques bàsiques, com podem veure al barret, l'abric, les cartes, etc.



Llum: No hi ha gaires ombres, només una mica al fons, però no hi ha una ombra clara. El que queda més il·luminat són les cartes de l'home de l'esquerra. Podem dir que la llum ve just del davant, com veiem en el reflex que fa en l'ampolla de vidre.
Profunditat: No hi ha gaire profunditat, però n’hi ha una mica donada per la taula, l’ampolla i la disposició dels braços. Perspectiva lineal.


Expressivitat: No hi ha gaire expressió, però els dos personatges donen sensació de concentració i atenció. L'home de la pipa sembla més segur i amb més experiència que el més jove que es veu més insegur. El fet de dividir l’escena en 2 parts intensifica la confrontació.
Moviment: El quadre és força estàtic. La concentració i l'atenció es pot percebre, però l'escena és quieta. Hi ha algunes corbes i diagonals que donen un moviment més relaxat i no tan estàtic.

Tractament de la figura humana: El quadre és figuratiu i no idealitzat. Podem reduir els objectes a formes geomètriques regulars.

INTERPRETACIÓ

Tema: És un quadre costumista (dos homes jugant una partida de cartes).
També hi ha altres possibles interpretacions. Es diu que l'home més gran podria representar el pare de Cézanne, que estava en contra que fos artista per l'estil de vida que això suposava. Aquest estaria enfrontant-se al seu fill. Una altra possible interpretació és que ambdós personatges són el mateix pintor; el de l'esquerra el seu costat més assenyat enfrontat al seu costat més rebel.
Per pintar l'home més gran es diu que es va inspirar en el jardiner del seu pare.
D'aquest mateix quadre en va fer 5 versions, on canvia el nombre de personatges i el decorat. Cada vegada el dibuixava més simplificat.
Funció: En aquesta època els quadres es feien per vendre. No s'acostumaven a pintar per un encàrrec previ, sinó que l'autor pintava el que volia per després vendre-ho. Hi ha funció estètica i també experimental, en la reducció dels objectes a figures geomètriques. Es volia trobar un nou llenguatge artístic.

INFLUÉNCIES


                                            Jugadors de cartes de Carvaggio

                                            Jugadors de Louis le Nain

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Post nuevo Post antiguo Home