Saber o veure?

Les noves teories establertes pels impressionistes no es referien només a l'ús del color a l'aire lliure (à plein air) sinó també a les formes en moviment. La primera imatge mostra una de les obres de Manet, Carrera de cavalls (1867). A primera vista no podem advertir res més que una unió confusa de colors, pols i formes. Però es tracta d'una carrera de cavalls. Manet vol facilitar una impressió de llum, velocitat i moviment, oferint només l'indici de les formes sorgint de la confusió. Els cavalls corren cap a nosaltres a tota velocitat i les tribunes estan plenes d'una multitud agitada. Aquest exemple ens mostra de la manera més clara possible com Manet va evitar que els seus coneixements l'influïssin a l'hora de representar la forma. Cap dels cavalls té quatre potes, simplement perquè no les veiem totes en un cop d'ull momentani en una escena com aquesta. Tampoc podem veure els espectadors. 

Uns catorze anys abans, el pintor anglès William Powell Frith (1819-1909) va pintar Dia de Derby, quadre molt popular en l'època victoriana per l'humor (propi de Dickens) amb el qual representava els personatges de l'esdeveniment. Un quadre com aquest mostra el seu encant principalment pels incidents personals que podem imaginar quan estudiem directament i amb deteniment els diversos grups que hi apareixen. Però a la vida real només podem centrar l'atenció dels nostres ulls en un punt, quedant tota la resta com una confusió de formes inconnexes. Podem saber com són, però no veure com són. En aquest sentit, la pintura de Manet és, en realitat, molt més veritable que el quadre del pintor anglès perquè ens trasllada per un instant al bullici i l'agitació de l'escena presenciada per l'artista, de la qual va registrar només el que va poder veure en aquell instant.