LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (Eugène Delacroix)

L’autor de l’obra  La llibertat guiant el poble és Eugène Delacroix. El quadre data de 1830 i actualment es troba al Museu du Louvre, a París.

Eugène Delacroix va ser el pintor més destacat del Romanticisme. La seva formació pictòrica es basa en la còpia dels vells mestres del Louvre, especialment de Rubens i l’escola veneciana. Coneixia profundament l’obra de Constable i Turner, pels quals es va veure influenciat quan va viatjar a Anglaterra l’any 1825, on també va quedar entusiasmat per la pintura anglesa de Gainsborough.

Delacroix col·loca en primer pla de les seves composicions les imatges exòtiques, a causa dels seus viatges a l’Àfrica, i donava molta importància al color. Al 1832 va viatja al Marroc i va ser allà on va descobrir la lluïssor de la llum i del color dels paisatges. Va adquirir una àmplia i variada imatgeria visual que apareix posteriorment en la seva pintura.

La temàtica principal dels quadres de Delacroix eren bàsicament dos temes: el tema històric i els ambientats en el món oriental representant una realitat evitada fins llavors.

Quan va tornar a França, va rebre encàrrecs oficials per pintar i decorar edificis públics, i al final de la seva carrera va arribar a ser el pintor de murals més conegut del país.

Per realitzar La llibertat guiant al poble Delacroix va fer servir la tècnica d’oli sobre tela. El quadre fa 2.60 x 3.25m. La seva temàtica és clarament històrica des d’una perspectiva romàntica i expressada de manera al·legòrica, com després explicaré més detingudament. 

  

Pel que fa a l’anàlisi formal i estlíctica, l’obra s’estructura a partir del triangle que forma la bandera de França, ocupant el vèrtex superior i els cossos morts que es troben en primer pla de l’escena, fent de base. La figura femenina seminua esdevé l’eix central del triangle i de la composició. La sensació de profunditat es crea utilitzant la llum que cau sobre la llibertat i que ajuda a crear el triangle, deixant en foscor la resta del quadre, una tècnica que recorda  a Goya.

Un aspecte molt important de la pintura és la gran mobilitat que transmet l’escena. Dóna més importància a la línia corba i eleva lleugerament la figura principal, la llibertat, de manera que sembli que cap obstacle no pot deturar el procés. Amb aquesta disposició dels personatges, Delacroix aconsegueix  que l’acció s’adreci directament cap a l’espectador que observa el quadre.

L’escena se situa una barricada de París de 1830, com es pot observar als edificis que es dibuixen al fons, on es distingeixen les dues torres de Notre-Dame.

Pel que fa al color, l’obra està dominada per tonalitats fosques i ocres. Delacroix trenca aquesta monotonia amb la inclusió dels colors de la bandera francesa: el blanc el vermell i el blau. Aquest colors es veuen més il·luminats d’una manera artificial i totalment intencionat per l’artista en un intent de destacar-los.  És a dir, que Delacroix ha eliminat les funcions naturalistes del color i de la llum a la seva voluntat per crear un dinamisme intern a l’obra.

És com si el ressò de la bandera s’estengués per tota la composició: –La bandera que porta la Llibertat i les robes del camperol agenollat al seu davant, que estableixen un eix cromàtic vertical. – Els esquinçalls penjant d’un1 pal, sobre el cap del representant dels obrers. L’uniforme del1soldat caigut,!en!primer terme, a la nostra dreta.  D’altra banda, pel que fa al color blanc, el que apareix sota els pits  de la Llibertat es repeteix en  la camisa del cadàver, a la nostra esquerra, i la banda del sarró del noiet de la nostra dreta es correspon amb la del portasabres de l’obrer de l’esquerra.

En quant a l’anàlisi significativa, el quadre interpreta de manera al·legòrica els fets revolucionaris que es van produir a Paris els dies 27, 28, i 29 de 1830. El monarca francès, Carles X, pretenia imposar de nou un règim absolutista, cosa que va provocar el rebuig dels liberals i el poble i la conseqüent revolució just després de que, el 26 de juliol, s’aprovessin una sèrie d’ordenances com la suspensió de la llibertat de premsa o la restricció del dret a vot. El rei també va dissoldre la Cambra de representants que tot just s’acabava d’elegir. La revolució va estar guiada per estudiants, obrers i alguns diputats i es coneix com les tres jornades glorioses. El rei es va veure obligat a abdicar i els liberals van proposar com a rei a Lluís Felip d’Orleans que va regnar entre 1830 i 1848, de nou en el marc de la Carta Atorgada que l’anterior monarca, Carles X, havia intentat derogar.

La finalitat del quadre era remarcar l’esperit combatiu i de rebel·lia que va unir al poble francès, per això, hi ha representades categories socials diferents: la burgesia, personificada pel personatge que porta un barret de copa i un fusell; la classe menestral que apareix representada per un home amb camisa blanca, un barret amb l’escarapel·la i un sabre a la mà; els joves que simbolitzen el progrés i el futur i van armats amb pistoles; i la gran massa popular que ocupa el segon terme de l’obra.

Guiant tots els personatges hi ha una figura femenina seminua i armada amb un fusell i que fa onejar la bandera francesa. Per tant, s’entén com a una personificació de la llibertat, i per extensió, de la nova França.

Tenint en compte que el quadre es va pintar de manera contemporània als fets (el mateix any), es podria considerar que més que una funció històrica, en el seu moment va tenir una funció propagandística que amb el temps ha adquirit un caràcter més commemoratiu.

Pel que fa a les influències tant anteriors com posteriors, com a deixeble de Géricault que va ser, la seva Obra es va veure influènciada per ell. En aquest quadre es pot veure  si es compara amb el Rai de la Medusa de Géricault. Es pot observar perfectament en els cadàvers que hi ha al terra, per exemple. També es pot apreciar un clarobscur al quadre, molt propi de les obres de Goya i de Caravaggio i el tractament del color de l’escola veneciana.

Com a exponent màxim de la pintura romàntica va influenciar
a pintors posteriors com Seurat, Renoir i Van Gogh, entre d’altres.