EL TRES DE MAIG DE 1808 (Francisco Goya)

 L’autor de l’obra El tres de maig de 1808 és Francisco Goya. D el quadre data del 1814 i, per tant, l’estil que imperiava en aquell moment era el neoclàssic i principis del romanticisme. Però Goya és complicat de definir en cap corrent perquè pràcticament va crear el seu propi estil que no acabava de seguir cap dels corrents existents. De fet, quan va ser realment valorat va ser amb les avantguardes del s.XX. 

Francisco Goya va néixer al 1746 a Fuentedetodos, una localitat que pertany a Saragossa, on va estudiar l’ofici de pintor amb José Luzán com a mestre. Però als 4 anys va decidir establir-se pel seu compte. Al 1770 va viatjar a Itàlia on va estudiar amb mestres italians i va adquirir el gust per les figures al•legòriques i mitològiques. 

 De tornada a Espanya va pintar els frescos de la Basílica del Pilar i, tot seguit, es va traslladar a Madrid on, juntament amb Bayeu, va aconseguir el lloc de pintor de la cort. Recomanat per Bayeu, va ingressar a la Real Fábrica de Tápices el 1775, on va realitzar obres seguint els paràmetres classicistes del moment. Va acabar esdevenint un retratista de renom fins que, al 1789, Carles IV el va anomenar pintor de cambra. Va

ser llavors quan va pintar La família de Carles IV i un seguit d’obres relacionades amb la família real.  

Al 1792, Goya va fer un discurs a l’Acadèmia on es veien reflectides les seves necessitats d’alliberar-se de les rígides regles neoclassicistes i academicistes i defensava la originalitat del pintor. Va ser en aquest mateix any que va patir una malaltia de la que mai es va acabar de recuperar, ja que es va quedar sord de per vida. A causa de la ambigua posició que el pintor va prendre durant la Guerra del Francés, en acabar aquesta, va perdre tots els seus privilegis. Decebut per la situació política d’Espanya, governada per l’absolutista Ferran VII, es va veure obligat a marxar del seu país i es va refugiar a Burdeos ( França), on va morir exiliat. 

La tècnica utilitzada és la d’oli sobre tela i les mides de l’obra són 2.68 x 3.47 metres. És de temàtica històrica ja que retrata els afusellaments duts a terme al voltant del 3 de maig de 1808 com a resposta a la invasió de les tropes napoleòniques que estava tenint lloc a Espanya. Actualment aquest quadre es troba al Museo del Prado de Madrid. 

 Centrant-nos en l’anàlisi formal i estílistica, la composició del quadre s’articula en dos grups o, més aviat, en tres. A l’esquerra hi ha una filera de persones que ha estat, és o serà afusellada per l’escamot de soldat arrenglerat en diagonal que se situa a la dreta el quadre i forma part del segon grup de la composició. El tercer grup no es correspon a persones sinó a un edifici que es veu en la llunyania. L’edifici se situa rere el turó que acompanya el primer grup de la composició. El conjunt d’afusellats, està il•luminat per la llum d’una fanal que deixa en penombra l’escamot de la dreta, ja que es de nit.

 La figura que més destaca és l’única que vesteix amb una camisa blanca. Està amb els braços oberts en forma de creu i sembla encarar-se als soldats. Esdevé el focus central de l’obra i és al voltant d’ell que es distribueixen les altres figures. 

 Goya descriu l’expressivitat dels personatges amb una sàvia interpretació dels sentiments de por, horror i la resignació alhora que heroisme. Això és pel que fa als afusellats. Els soldats francesos, en canvi, no els dota de rostre, ja que estan d’esquenes a l’espectador del quadre, cosa que els deshumanitza. De fet, semblen autòmats que representen màquines de matar. 

La gamma cromàtica és força reduïda. El quadre es compon d’ocre, negre, blanc, groc i vermell, i les pinzellades són llargues per potencia el dramatisme. 

 

Pel que fa a l’anàlisi significativa, la temàtica del quadre és bastant clara. Fa referència als afusellaments produïts per par de les tropes franceses com a conseqüència de l’aixecament que funcionà com a protesta popular davant la situació política derivada a partir del Motín de Aranjuez. L’aixecament va tenir lloc el 2 de maig de 1808 i per això el quadre es titula Tres de maig de 1808, just el dia després, és a dir, reflecteix les conseqüències immediates. Aquesta repressió tan dura per part de les tropes franceses que de des de el Tractat de Fontainebleau tractaven d’invadir Espanya, van fer que es desencadenés la Guerra d’independència Española, més coneguda com la Guerra del Francès.

 L’acció de l’obra se situa a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid, des d’on és visible la caserna del Conde-Duque, l’arquitectura del qual es dibuixa al fons de la composició. 

L’escena inclou una dona i un sacerdot. Això és perquè Goya va voler reflectir que les dones també es van afegir a la lluita i van participar i sofrir les conseqüències. El sacerdot representa a l’eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila que va ser afusellat aquella nit. 

 La figura del centre, s’ha entès com una representació de la crucifixió de Jesucrist. Els colors blan i groc que el vesteixen són símbols heràldics del Papa i simbolitzen l’Església. De la mateixa manera, la llum s’entén com una metàfora de l’assistència divina a les víctimes. 

Es desconeix la funció d’alguns dels quadres pintats per Goya, com aquest. És possible que fos per decorar un arc de triomf aixecat amb motiu del retorn de Ferran VII al tron d’Espanya o potser simplement per commemorar el Dos de Maig. 

Pel que fa a les influències tant anteriors com posteriors, igual que és difícil posicionar a Goya en algun corrent de la seva època perquè les característiques de les seves obres no responen a cap en concret, és difícil veure les influències anteriors i les posteriors. 

Aquesta pintura s’acosta a l’esperit de denúncia de la guerra del francès, ja tractat anteriorment en la sèrie de gravats Els desastres de la guerra. Recull l’herència barroca de les pintures dels martiris de sants pel que fa al clarobscur de pintura. A més, converteix la imatge en una acció heroica, característica del Neoclassicisme, alhora que en una icona romàntica de lluita per la llibertat. 

Des del punt de vista compositiu i temàtic, aquest quadre va influir sobre L’afusellament de Maximilià de Manet i La matança de Corea de Picasso.