Sarcòfag dels Esposos

El sarcòfag dels esposos es va construir a la fi del segle IV aC. És una urna cinerària etrusca, d'1,14 metres d'alt per 1,9 d'ample, feta de terracota (argila modelada) pintada i d'autor desconegut. Va ser trobada en unes excavacions del segle XIX en la necròpoli de la Banditaccia de Cerveteri i actualment es troba en el Museu Nacional Etrusc de Vila Giulia.
L'art etrusc es desenvolupa en el Nord d'Itàlia entre els segles IX i II aC. Les restes que es conserven d'aquest art són en la seva gran majoria restes funeràries.

En el camp arquitectònic existeix una classificació distingint entre tres tipus de necròpolis o catacumbes: hipogeus, edicles i túmuls.
• Els hipogeus s’excavaven enterament sota terra o eren aconseguides ocupant cavitats naturals preexistents, com grutes o cavernes. Aquí hi havia normalment sis tombes, units mitjançant estrets corredors. Es creu que la sepultura en hipogeus es reservava a persones de cert rang social, especialment polítics, militars i sacerdots. D'elles, la més famosa és l'Hipogeu dels Volumnios, descoberta l'any 1840.

• Els edicles ess construïen enterament fora de la terra, pretenent ser temples en miniatura. En la simbologia etrusca, era molt significativa la forma de templet: representava el punt intermedi del viatge que el difunt havia de realitzar de la vida a la mort, una espècie d'última etapa de la vida terrena. Entre ells, cal recordar el Bronzetto del l'Offerente, en Populonia.

• Els túmuls deuen el seu nom al fet que, una vegada executada la sepultura, es cobria amb una pila de terra, amb la finalitat de crear una espècie de pujol artificial. Generalment eren de planta circular. Entre elles cal recordar la Tomba dels Relleus.

El camp pictòric apareix a l'interior de les tombes, decorant-les. Apareixen escenes funeràries i situacions de la vida quotidiana per embolicar al mort de tot el que havia tingut.

En el camp escultòric trobem sarcòfags i urnes funeràries, és el camp més abundant en la producció etrusca. La tipologia va des de simples atuells (Urna funerària d'Alabastre) fins a sarcòfags en la tapa dels quals descansen estàtues de cos sencer del difunt (Urna funerària del mestre d’Enómao)

El Sarcòfag dels esposos encara que es denomina el “Sarcòfag” en realitat es tracta d'una urna funerària ja que conté les seves cendres i no les seves restes esqueletizades. En la part superior estan representades les figures d'una parella reclinats sobre el kliné (llit on es menjava).
L'interès de l'artista etrusc es va centrar en la meitat superior de les figures, i especialment en els rostres vibrants i braços gesticulats.
L'home apareix amb el tors nu i ella porta túnica. Tots dos tenen les mans en posició de mostrar objectes ja que anteriorment hi havia objectes ara perduts. S'ha especulat sobre si ella sostenia una ampolleta de perfum o una fruita.

Ell passa el seu braç sobre ella en actitud afectuosa i fins i tot la mira para per mostrar el protagonisme de la figura femenina.

En Etruria la dona tenia una gran importància. D'aquest fet ens parlen alguns grecs de l'època com Teopomp de Quios i Posidoni, que les qualifiquen de llibertines per anar mitjà nues fins a la seva maduresa, per menjar al costat del marit compartint el kliné i fins i tot per beure vi.

En quant a les influències en ambdues figures es pot veure influència grega, el somriure arcaic, els ulls ametllats i el pèl recollit en trenes i les sandàlies recorden als Kouros i Kores de l'art grec arcaic. També és propi dels etruscs és l'atenció per la part superior dels cossos.

Una influència contemporània, ja que es van trobar en la mateixa necròpoli, és el Sarcòfag de Cervereti, la diferència del qual és la grandària, mentre que el Sarcòfag dels Esposos mesura 1,14 metres d'alt per 1,9 d'ample el Sarcòfag de Cervereti mesura 1,11 metres d'alt i 0,69 metres d'ample.

I clicant aquí podreu veure un video on mostra el Sarcòfad dels Esposos en 3D, així es poden apreciar tots els detalls nombrats anteriorment.