Característiques pròpies de l'art romà

Hem esmentat reiteradament l'influx grec a l'art romà, però és convenient matisar aquestes afirmacions i apropar-nos als trets propis i definitoris de l'arquitectura i la plàstica romanes.

En primer lloc, la cultura i l'art romans tenen un caire clarament eclèctic. Els romans assimilaren moltes influències dels pobles conquerits i, al mateix temps, elaboraren una cultura pròpia que, en certa manera, va donar uniformitat al món romanitzat.

En segon terme, cal esmentar l'extraordinària capacitat des romans per resoldre els problemes constructius, urbanístics i representatius amb una gran qualitat tècnica i una gran varietat de tècniques i materials. En aquest sentit, val a dir que l'arquitectura romana és clarament superior a la grega.

A l'art romà hi ha molt poca elaboració teòrica, poques obres responen a programes estètics generals, ans al contrari, l'esperit que anima l'activitat dels romans és el de la resolució de problemes concrets.

Pel que fa a les arts plàstiques, trobem una clara tendència al realisme i a la plasmació de coses concretes i quotidianes, que es manifesta especialment en el retrat. Però a partir del segle III aC hi ha una marcada tendència a l'esquematització i a la simplificació dels trets.

Un fet important que convé remarcar és que a Roma l'artista com a individualitat no té importància. Els artistes moltes vegades eren esclaus o lliberts i era més important la tasca del taller que no pas la de l'individu. Fins i tot hi ha una certa industrialització o seriació de l'art.

Cal assenyalar també que a l'època imperial l'art es converteix sovint en un mitjà més de representació i glorificació del poder (colossalisme, divinització d'emperadors, etc.).

Finalment, cal considerar la importància cabdal que l'art romà ha tingut en la formació de la cultura estètica occidental. Convé recordar que la imatge del classicisme que admiraven els renaixentistes era la imatge de Roma, no la de Grècia i que, fins i tot, gran part del nostre coneixement de l'art grec és a partir de versions o còpies romanes. A més l'extensió i la profunditat de la romanització ha fet que l'empremta de Roma no arribi a oblidar-se completament en cap moment de la història.