Hermes amb Dionís Infant

L’autor de l’obra Hermes amb Dionís infant és Praxíteles, que va viure a Atenes durant el s.IV a.C., i va ser un dels màxims exponents de l’escultura grega de la seva època. Treballava habitualment amb marbre, i va fer que aquest material es tornés a posar de moda, ja que prèviament s’estava fent servir més el bronze. 

Va donar una nova concepció, la concepció postclàssica, a la figura dels deus. Aquests sempre es representaven seriosos i amb sentit majestuós, però en les seves escultures representava els deus jugant i gaudint de la vida quotidiana. Va introduir també les escultures de les deeses completament nues. Però sobretot destaca per la corba praxiteliana de les seves obres Aquesta escultura es l'única original que es conserva de l'artista, to i que les cames van ser reconstruïdes al 1877.

Hermes amb Dionís infant és un grup escultòric exempta de volum rodó, fet de marbre, que fa 2’13 m d’alçada. Data de l’any 343 a.C.  i és de tema mitològic. Pertany al segon clacissisme, que comprèn des del 400 fins al 323, i que es caracteritza per una accentuació de la tendència al realisme, per donar importància a l’expressió i el moviment i per l'aparició del retrat individualitzat. 

Actualment es troba al Museu Arqueològic d’Olímpia, però originàriament decorava l’antic temple d’Hera a la mateixa ciutat. 

Pel que fa a l'anàlisi formal, l’escultura està realitzada amb una tècnica substractiva, la talla, i té un acabat policromat.

La figura d’Hermes està dempeus amb el braç dret, que està tallat, però que originàriament sostenia un gotim de raïm que l’infant Dionís, al  qual Hermes sosté amb el braç esquerre, se’l mira amb esguard. Entre el tronc i la figura del deu hi ha un suport transversal, necessari per suportar el pes de l’estàtua i és on Hermes es repenja.

Per tant, ambdós personatges estan dotats de moviment, però el que destaca és Hermes per la corba que dibuixa el seu cos, en forma de S, que s’anomena corba praxiteliana. L’escultor ha elevat els malucs i ha flexionat la cama contrària, corbant-ne tot el tors i fent que una espatlla sigui més alta que l’altra. Això és el que dóna pas al sorgiment de la corba. S’anomena contrapposto (un recurs que ja havia sigut utilitzat per Policlet) i comporta un estudi molt minuciós per part de l’artista pel que fa a la composició dels volums.

El moviment de la figura d’Hermes contrasta amb la verticalitat que constitueixen Dionís infant i la túnica, que presenta una caiguda natural de plecs, utilitzant la tècnica dels draps molls. Els cabells i l’expressió facial també estan tractades de manera natural, lluny de la duresa atlètica i formal de l’època anterior.

Praxíteles s’inspirà en els cànon de bellesa imposats durant el primer classicisme, sobretot per Policlet. Tot i així la seva obra es considera la precursora del canvi entre dos èpoques, ja que encara que pertanyi a l’època clàssica dóna pas a l’hel·lenística, ja que els deus representen actituds humanes i reflecteixen emocions. La seva influència posterior es va fer notar en l’obra de Lisip i Escopes, que empraven la corba praxiteliana.

El Dorífor (Policlet)                                  Heràcles (Lisip)

En l'anàlisi significativa cal parlar dels dos deus. Hermes, fill de Zeus i Maya, inicialment era la divinitat encarregada de velar pel ramat i el missatger dels deus i entre homes i deus, i per tant la divinitat que té més relacions i és més propera al homes. Per això té sentit que sigui un dels primers deus en representar-se amb actituds humanes. És també Hermes l’encarregat de portar els homes a Caront, el barquer dels morts. Posteriorment se’l va considerar també el deu dels lladres i del comerç, quan les polis van començar a desenvolupar una creixent activitat comercial. Normalment se'l respresenta mb un barret alat (petaso) i unes sandàlies també alades.

                                                Dionís                                                                Hermes

Dionís, que a l’escultura apareix com a infant, és fill de Zeus i Sémele, i per tant germanastre d’Hermes. En aquesta obra es reflexa una relació de tendresa entre els dos germanastres, i molts historiadors han convingut que probablement l’escultura va ser feta per commemorar la pau entre les polis d’Elis i Acàdia, de les que Hermes i Dionís eren, respectivament, patrons d’aquestes ciutats.

Aquesta obra representa un moment de la mitologia en el que Hermes, com a missatger que és i, tal i com demana Zeus, transporta a Dionís a Nisa, on és criat per les nimfes. El fet de que Hermes sostingui un gotim de raïm, mostrant-li a Dionís, està relacionat amb que aquest és el déu de la gresca i el vi.

Com a petita ampliació cal esmentar que la  mitologia diu que Hermes, junt amb Heràcles (potser més conegut per la variant romana Hèrcules) van fundar la ciutat de Barcelona i van protegir el seu comerç i el desenvolupament de les arts i de la ciència. Actualment hi ha una associació cultural que té l’objectiu de descobrir i fotografiar totes les escultures o relleus de la figura d’Hermes que hi ha, no només per Barcelona, sinó per tota Catalunya.  S’anomena Cazadores de Hermes, i fan rutes culturals per la ciutat.