Els antecedents: Creta i Micenes

L'art cretenc o minoic

Creta, estratègicament situada al bell mig de l'arc d'illes que s'estén entre la Grècia continental i l'Àsia Menor, va ser l'escenari d'una brillant civilització a l'Edat de Bronza que rep el nom de minoica en record del mític rei Minos. Aquesta cultura va romandre desconeguda fins al descobriment del Palau de Cnossos per Sir Arthur Evans a començaments del segle XX.

La seva fase més important és l'anomenat minoic mitjà, entre 2000 i 1500 anys aC. La prosperitat de Creta s'explica per la seva situació ideal per a l'establiment de factories comercials. La seva condició insular li devia donar molta seguretat ja que les seves ciutats-estat no tenen muralles ni construccions defensives importants.

L'edifici més important d'aquestes ciutats és el palau, centre administratiu, econòmic i religiós. Els palaus minoics s'organitzen al voltant d'un gran pati central, en el qual convergeixen les diferents estances (zones residencials, magatzems, etc.) amb façanes diferenciades, de manera que el pati no ofereix un aspecte uniforme. Aquest aparent desordre ha permès relacionar-los amb el mite del laberint. Els més importants són els de Cnossos, Faistos i Mallia.

Palau de Cnossos

La construcció presenta una estructura llindada sostinguda per columnes troncocòniques invertides, coronades per un tor, i amb uns arquitraus molt desenvolupats. El material emprat és la pedra, tallada en carreus regulars, i la fusta pintada.

Construcció

La decoració interior és molt rica i variada, sobretot a Cnossos. Les parets apareixen sovint cobertes per pintures al fresc fetes amb un dibuix àgil i dinàmic i amb una gran llibertat en els colors i la composició. Els colors són plans i molt vius, i els temes són diversos tot i que destaquen els d'animals (dofins, braus). La importància de la figura femenina es manifesta també en les estatuetes de deesses.

Decoració interior

Finalment, cal esmentar la important producció ceràmica, de gran qualitat tant per la pasta com per la decoració de caire naturalista. Aquesta ceràmica va ser objecte d'un comerç molt actiu, ja que s'ha trobat en llocs molt allunyats de Creta.

A mitjans del segon mil·leni els palaus cretencs van ser destruïts per causes encara no ben conegudes i el lloc de Creta en el control del comerç de l'Egeu va passar a la península del Peloponès.

L'art micènic

Entre 1600 i 1100 anys aC es desenvolupa a la Grècia continental la civilització micènica, que rep el seu nom de la ciutat de Micenes, el centre més important d'aquesta cultura. Els micènics són els grecs de La Ilíada d'Homer i la seva cultura la coneixem per les excavacions d'Heinrich Schliemann a finals del segle XIX.

A diferència de les cuitas cretenques, Micenes, Tirint, Pilos i les altres ciutats micèniques presenten grans muralles amb aparell ciclopi i portes monumentals, la més famosa de les quals és la Porta dels lleons de Micenes, d'estructura trilítica amb grans blocs i un triangle de descàrrega decorat amb un relleu que representa dos lleons als costats d'una columna de tipus cretenc.

Porta dels lleons

Són molt notables també les tombes monumentals amb rics aixovars funeraris, la qual cosa reflecteix una societat fortament jerarquitzada en què l'aristocràcia militar devia rebre honors especials. El més important d'aquests monuments funeraris és l'anomenat Tresor d'Atreu, amb porta llindada amb triangle de descàrrega semblant a les portes de la muralla i una espectacular cambra circular coberta amb una falsa cúpula per aproximació de filades.

Tresor d'Atreu

A aquests aixovars pertanyen les peces d'orfebreria més conegudes de l'art micènic, com ara l'anomenada Màscara d'or d'Agamèmnon.

Màscara d'or d'Agamèmnon

Cal esmentar també l'aparició d'un nou tipus d'edifici representatiu (possiblement una mena de saló del tron) anomenat Mègaron, que és l'antecedent estructural més clar del temple grec.

Cap al 1100 aC aquesta civilització s'enfonsa per causes no gaire conegudes però que podem relacionar amb la crisi general que afecta la Mediterrània oriental (fi de l'imperi hitita, crisi de l'Imperi Nou a Egipte) produïda per la irrupció dels anomenats pobles del mar.