L'arquitectura civil. El teatre

L’arquitectura monumental grega no es redueix als temples. De fet, ja des de l’època arcaica hi havia a les ciutats i als santuaris llocs de reunió i espais rituals que no eren exactament temples, tot i que sovint tenien una funció relacionada amb la religió.

A partir del segle V aC comencen a aparèixer tot un seguit de construccions destinades a les activitats polítiques, comercials i culturals. El centre de la vida urbana es desplaça de l’acròpoli (convertida en recinte sagrat on hi havia els temples i altars, un cop perduda la seva primitiva funció defensiva) a l’àgorao plaça pública on es troben els edificis destinats a les funcions polítiques i comercials de la polis.

L’edifici més innovador i important des del punt de vista arquitectònic, exceptuant els temples, és el teatre, edifici destinat a les representacions d’aquest gènere literari nascut a Grècia. El teatre es desenvolupa a partir del cercle màgic (orchestra) on els pagesos feien els seus balls a l’entorn de l’altar de Dionís, déu del vi i protector de les collites), i que normalment es situava al peu d’un turó el pendent del qual servia per a situar el públic. Posteriorment es començaren a fer les graderies de fusta i , més tard, de pedra.

El tipus clàssic de teatre consta d’una graderia (càvea) que aprofita el pendent d’un turó i a la qual s’accedia per dos passadissos (pàrodoi), l’orquestra (espai circular on es situa el cor) i l’escena (edifici tangent a l’orquestra per on entraven i sortien els actors i davant del qual actuaven); posteriorment, a molts teatres es va afegir una construcció semblant a un pòrtic amb columnes, el proskénion, situada davant de l’escena, que va passar a ser el lloc on actuen els actors. L’exemple més conegut de teatre grec és el Teatre d’Epidaure.

Teatre d'Epidaure