Erectèon

Per iniciar l'anàlisi d'aquesta obra arquitectònica, seguiré una estructura determinada. Que consistirà en: començar citant les Dades Generals de l'Obra, és a dir, nom (si en té) tipus d'edifici (església, teatre...), on és situa, el nom de l'autor i en el cas de que sigui conegut una breu referència biogràfica, dates de construcció junt amb context i l'estat actual de l'edifici. Continuaré amb l'Anàlisi formal, on presentaré la seva organització (estudi de la planta), els materials i sistema de construcció que utilitza, l'espai exterior i els elements decoratius.  En tercer lloc l'Anàlisi Estilístic i Siginificat de l'Edifici, on destacarè els elements definitoris de l'estil, la funció de ledifici i relació amb la forma, els elements  simbòlics i la relació amb la cultura de l'època o de la persona que la va encarregar. I per finalitzar la conclusió on situaré l'obra en el conjunt de la Historia de l'Art, i les possibles influències o relacions formals amb altres obres conegudes. 

Un cop explicada l'estructura començaré a fer l'anàlisi de l'obra.

Per començar, és tracta d'una obra arquitectònica que rep el nom d' Erecteò (El que saxeja la terra), és un temple grec clàssic de finals del segle V a.C.(entre el 426 al 401 a.C). i és situa a l'Acròpolis d'Atenes, més concretament  al costat nord del Partenó.

L'obra està atribuïda a Mnescicles, un arquitecte Atenenc reconegut per la construcció del Poropileus (la porta d'acces a l'Acropolis).

El temple va ser construït en el període de govern de Pericles, desprès de les guerres Mèdiques, quan es va solicitar la reconstrucció de l'Acròpolis, on es va encarregar a Mnescicles la construcció de l'Erecteò, ja que era un lloc sagrat. On segons la creença grega, Atenesa i Posidó havien lluitat per ser els patrons d'Atenes.

L'edifici desde la seva construcció ha sigut víctima de diversos incendis i modificacions. La primera va tenir lloc a la cel·la oest, deguda a un incendi (próxim al 300 a.C.), que va obligar a modificar-la. La segona va ser al s. 1 a.C. deguda a un altre incendi, i es va transformar el temple en l'Església de la Mare de Déu. Cap al s. VII d.C. va presenciar el seu últim incendi i es va transformar en una església Vicentina. Cap al s. XIX un compte Britànic va vendre les cariàtides, columnes i escultures al Museu Britànic i entre 1902 al 1903 es va començar la restauració.

El temple està format per la unió de dos edificis perpendiculars entre si amb pòrtics a diferents nivells. Cap a l'est està situat un temple amb un pòrtic hexàstil dedicat a la Deesa Atenesa (1). A la façana nord es situa el pòrtic tetràstil amb dos columnes als costats (2) que dona camí als temples dedicats a Posidó i Erecteó (3), i als temples de Butes (4) i Hefest (5). I la zona més al sud, on és situen les Cariatides (6) i el jardí de Pandrosia.

La cel·la d'Atenesa, que és la naos principal del temple, té el pòrtic orientat cap a l'est, amb una pronaos hexàstil que té forma rectangular dedicada a Polias.

Aquesta sala tenia dins el "xoanon", una anitga estàtua de fusta d'oliver que representava a Atenesa, que segons les creences greges era un regal de Zeus que havia caigut del cel i Cícrop la guardava des de llavors. Davant de la estàtua és situava la "flama eterna" una làmpada d'oli feta d'or amb forma de palmera. En aquesta cel·la també és guardaven els trofeus de guerra. 

La cel·la de Posidó i Erecteò que s'entrava a traves de la façana nord, on hi havia un pòrtic  que estava a un nivell més baix que el principal. Sota d'aquest és troba una boveda que posiblement contenia la serp sagrada d'Erecteò, on tots els atenencs anaven a oferir tortells de mel, que reresentaven sacrificis humans.

Des del pòrtic s'accedia a la cel·la més gran, dedicada a Posidò i al rei Erecteò on és troba la seva tomba i l'estàtua "el mar de sal" de Posidò.

A la cel·la de Posidò i Erecteò hi ha dos portes orientades cap a l'est, una dona al pòrtic de Butes, l'altra al d'Hefest. I orientada cap al sud i ha una porta que dona a la sala de les Cariàtides, que es un conjunt de Korés (columnes amb forma de dona, amb un peu adelantat) i baix d'aquestes unes escales que donen lloc a la tomba de Cícrop.

Desde el pòrtic nord, és pot accedir al recinte del jardí de Pandrosia (filla de Cícrop, i considerada una ninfa), situat cap a la part més a l'oest de la construcció. En aquest recinte és troba l'oliver que Atenea va plantar en la disputa contra Posidó i la font que va ser originada al clavar el trident del segon. Tot i que l'oliver que es troba ara és de 1917.

El material utilitzat en tota la construcció és el marbre. El sistema de construcció és adintelat al mur  i d'aparell regular insódom. És realitza amb sillars que s'ajunten sense argamasa, sino que amb uns claus anomenats cues de milà, i més tard és poleix per aconseguir un acabat perfecte.

La basa es composa de dos torsos separats per l'escòcia. El fust presenta acanalaments i careix d'èntasi. El capitell presenta un collarí, un equí i un àbac. L'equí decorat  amb ovals, ovas i dues volutes, i l'àbac que es un simple tablat amb forma rectangular. I l'entaulament està format d'un arquitrau, un fris i una cornisa.

L'espai exterior està molt cuidat, ja que els grecs li donaven molta importància, i les seves formes estaven extraordinàriament cuidades per oferir un gran grau de bellesa, proporció i equilibri. Per aconseguir aixó recorrien a efectes òptics, com per exemple l'engrescament de la part central del fust, distanciar les columnes de forma desigual i la convexitat del entaulament. D'aquesta manera aconseguien plasticitat i plasmaven els seus ideas de bellesa. S'ha de remarcar que aquesta construcció estava molt integrada amb la naturalesa.

L'estil d'aquesta obra es Jònic, com es pot comprovar a les seves columnes, que presenten volutes i un peu decorat, tot i que no massa, i a les seves façanes amb un arquitrau rectangular.

L'edifici tenia una funció religiosa. La seva intenció era rendir culte a Atenesa, Posidó, Erecteò, Butes, Hefest i Cícrop.

El lloc on subica, segons les creences de l'antiga Grècia, era on Atenesa i Posidò havien tingut una disputa per obtenir el patronat. I per aixó Mnescicles s'havia d'adaptar al terreny desigual i tenir compte amb els llocs sagrats.

La intenció del temple era remplaçar  al anterior temple d'Ateneas Polias que havia sigut destruit pels Perses  durant les guerres Mèdiques, i Perìcles volia un lloc on fer culte a Atenesa.

En conclusió l'Erecteò, és una obra arquitectònica grega clàssica, d'estil Jònic del període hel·lenìstic, creada per Mnescicles entre 426 al 401 a.C. a la acròpolis d'Atenes. Es situa al costat nord del Partenò, i ha sigut considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.