L'art clàssic: Grècia

Cronologia i marc geogràfic

L’àmbit de la cultura i de l’art grec era molt més ampli que el petit estat grec actual. El nucli bàsic el constituïen les terres que envolten la mar Egea: la península Hel·lènica, la costa de l’Àsia Menor i les illes, que s’estenen com un pont entre els dos continents.

Però les diferents onades colonitzadores expandiren la cultura grega cap a les costes de la mar Negra i arreu de la Mediterrània: est de la Península Ibèrica (Empúries), sud de França (Massàlia), sud d’Itàlia  i Sicília (l'anomenada Magna Grècia, amb ciutats tan importants com ara Tàrent i Siracussa). Cal tenir en compte que els ciutadans de les colònies es consideraven plenament grecs, parlaven la mateixa llengüa, adoraven els mateixos déus, etc.

Finalment, les conquestes d’Alexandre el Gran, en posar els grecs en contacte directe amb les cultures del Pròxim Orient, eixamplaren l’àmbit de l’art hel·lenístic i feren possible l’aparició de nous centres importants, com ara Alexandria del Nil a Egipte.

Convé, finalment, afegir que la cultura grega és essencialment mediterrània per tal de comprendre la tendència de l'art grec a la definició i claredar de formes, i la suavitat del clima explica, sense oblidar la seva peculiar forma d'organització política, la importància dels espais oberts i comunitaris.

Llocs d'interès per a l'art grec

Esquema cronològic

L’art grec es desenvolupa al llarg d’un període molt dilatat de temps, des de les cultures del bronze a les illes de l’Egeu  i a la Gràcia peninsular (a partir de 2.600 aC), fins  a la conquesta del món grec pels romans (146 aC). La periodització de l'art grec és paral·lela a les grans èpoques de l'evolució política de l'Hèl·lade a l'antiguitat: cultures prehel·lèniques i èpoques arcaica, clàssica i hel·lenística. Cal, però, introduir alguns matisos.

Les civilitzacions prehel·lèniques (2600 - 1150 aC) no es poden considerar, en sentit estricte, com a manifestacions de la cultura grega, ja que si bé s'estenen per terres de l'àmbit grec, no és gaire clara la línia de continuïtat amb el període pròpiament hel·lènic. Entre 2600 i 1450 aC es desenvolupa la civilització minoica o cretenca a l’illa de Creta, i a partir de l’ensorrament del poder cretenc es desenvolupa, a la Grècia peninsular, la civilització micènica (1600-1500 aC). 

La  crisi de les cultures del Bronze dóna pas a un període poc conegut i culturalment pobre, tradicionalment anomenat Edat Mitjana grega o segles foscos. És important remarcar que és la fase de formació de les poleis i, potser amb aportacions migratòries de diversa procedència, del conglomerat humà que protagonitzarà la cultura grega clàssica. 

Els signes de recuperació s’evidencien a partir dels segles IX i VIII aC, a l’anomenat període geomètric, per la decoració de la ceràmica. És l’època d’Homer, de les primeres colonitzacions i dels primers Jocs Olímpics.

Als segles VII  i VI aC, durant el període arcaic, la cultura grega s’estén arreu de la Mediterrània, i comença a fixar-se les tipologies dels temples, els ordres arquitectònics i l’escultura monumental, etc.

Els segles V i IV aC (des del 499 aC, amb el començament de les guerres mèdiques, fins al 323 aC, any de la mort  d’Alexandre el Gran) són l’època de major esplendor i vitalitat de la cultura grega, l’anomenat període clàssic, que podem dividir en un protoclàssic (primera meitat del segle V), un primer classicisme (segona meitat del segle V: govern de Pèricles a Atenes i guerres del Peloponès) i un segon classicisme (fins al 323 aC, època de crisi de les poleis i d'hegemonia d'Esparta, Tebes i altres ciutats).

Finalment, l'expansió territorial d'Alexandre el Gran marca un canvi substancial en els plantejaments artístics i dóna pas al període hel·lenístic (323 - 146 aC).