1.
Dades
generals de l’obra
Identificació: El teatre d'Epidaure és un teatre de l'antiga Grecia que es situa a Epidaure, al sud-est del santuari d’Ascepli, al Peloponnès.
Policlet el Jove o Políclit el Jove (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos, Πολύκλειτος) (segle V - IV aC), conegut com "el Jove" per distingir-lo de l'il·lustre escultor Policlet, que fou un escultor i arquitecte grec de l'època clàssica, era nadiu d'Argos. Malgrat la reconeguda habilitat escultòrica, la seva fama fou eclipsada per la de Policlet el Vell, qui en part va ser el seu contemporani i, probablement, també el seu pare
La ciutat d’Epidaure es va fer famosa perquè es situaba al sud-est havia el santuari d’Asclepi, deu de la medicina, que guaria els malalts. Al segle IV aC. El culte a aquest déu va crèixer i aquest santuari va ser molt visitat per malalts. Per això es va construir el teatre més gran de Grècia.
350 aC. Finals del període clàssic inici de l’hel·lenístic. Durant les guerres mèdiques l'acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. després s’iniciaran les guerrers del Peloponés enfrontament de les diferents polis gregues en contra de la supremàcia d’Atenes.Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Felip (338 aC) pare d'Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.
Ens situem, al segle IV aC les guerres del Peloponès marquen el final del predomini d’Atenes. És, el segle on els déus es fan personatges més propers, ens mostren les seves passions humanes i els seus estats d’ànim.
Gràcies al seu estat de conservació, el teatre d’Epidaure il·lustra perfectament l’evolució de l’arquitectura clàssica del teatre cap a les formes hel·lenístiques que incrementen les dimensions de la càvea i eleven el prosceni, que anteriorment es trobaven al nivell de l’orquestra. Aquest va ser el model a seguir per a molts altres teatres, tan grecs, com romans (Teatre de Segesta, a Sicília). Avui en dia és el teatre més bell i millor conservat dels teatres grecs antics
2. Anàlisi formal
Elements de suport i suportats: grades i murs laterals per aguantar el terreny (murs de contenció) Aprofitament dels turons propers per construir-hi les graderies. L'esquema bàsic del teatre grec, i posteriorment del romà, es basa en un pentàgon regular inscrit en el cercle de l' orquestra, la base del qual es correspon amb el mur del prosceni, un pòrtic d'ordre jònIc, avui desaparegut, que se situa darrere de l'escena que, en el cas d'Epidaure, mesura 4 m d'alçada per 2 m de fondària
Material: pedra. Sistema constructiu: arquitravat Suport: Columnes d’ordre corinti
L'espai interior estava format per: Càvea (grades), orquestra, escena i prosceni. Al centre del teatre hi havia l'orquestra molt gran de forma circular que era on es cantava i ballava i al mig hi havia un altar dedicat a Dionís que era el déu del vi i la gresca. L’orquestra estava envoltada per la càvea i l’altre part l’ocupava l’escena. No es té cap constància de com era l'edifici de l'escena perquè no s'ha conservat però podria ser que fos un pòrtic d'ordre jònic. Entre l’orquestra i l’escena hi havia el prosceni. El prosceni era un espai elevat on actuaven els actors que tenia un teló rudimentari per tal de variar els decorats. El mecanisme funcionava al revés dels talons moderns, és a dir, el teló pujava i no baixava.La càvea Tenia una capacitat per 11 i 15 mil persones. Hi havia 13 escales repartides per tota la graderia que distribuïen a la gent per anar a les grades inferiors i 21 més que servien per distribuir a la gent a les grades superiors.
Les grades de la càvea, on seien els espectadors, tenien forma de ferradura o de semicercle. En principi aquest teatre tenia 30 grades, però se n'hi van afegir 20 posteriorment, separades per un passadís. Tenia un aforament de 14.000 espectadors.Els seients per la gent important eren de pedra amb respatller i posa braços.Tenia una visibilitat i un so molt bo des de qualsevol punt.
3. Anàlisi estilística i significació de l’edifici
Els teatres grecs es construïen aprofitant el terreny, usualment el vessant d'un turó per formar la càvea, les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca. Aquesta disposició permetia una visibilitat perfecta de l'orquestra des de qualsevol punt de la càvea. Aquesta, en el teatre d'Epidaure, es divideix en dotze parts col.locades radialment que convergeixen en un punt central al mig de l'orquestra. Les dues parts més allunyades ultrapassen la figura canònica semicircular, i s'avancen cap a l'escena. Més tard, el teatre romà, hereu del grec, farà que la càvea no ultrapassi la semicircumferència
Funció: La ciutat d’Epidaure tenia un santuari dedicat a Ascepli, el déu de la medicina Les obres de teatre que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dionis (déu del vi i de la gresca). Al principi el teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes al déu de la festa. En aquest cas es va construir perquè hi anessin els malalts que visitaven Epidaure per guarir-se al temple d'Asclepi, que era al costat.
El teatre d'epidaure mostra l'evolució de l'arquitectura clàssica cap a l'hel·lenisme, quan augmenta la càvea i s'aixeca el prosceni. Va ser el model a seguir per teatres posteriors, tant grecs(Segesta, Sicília) com romans, tot i que aquests hi aportaren avenços tècnics molt importants
4. Valoració i conclusió
En conclusió, el Teatre d’Epidaure es un teatre de l’Antiga Grecia, situat a Epidaure, que es va fer famós perquè es situaba al sud-est del santuari d’Ascepli. Va ser un teatre on es van representar obres i va marcar una nova tendencia. Es celebraven festes en honor al seu déu Dionís, que era el deu del vi i de la gresca. L'acustica del teatre, es un dels punts forts del teatre, ja que s'escoltava i es veia l'escena desde qualsevol seient
Identificació: El teatre d'Epidaure és un teatre de l'antiga Grecia que es situa a Epidaure, al sud-est del santuari d’Ascepli, al Peloponnès.
Policlet el Jove o Políclit el Jove (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos, Πολύκλειτος) (segle V - IV aC), conegut com "el Jove" per distingir-lo de l'il·lustre escultor Policlet, que fou un escultor i arquitecte grec de l'època clàssica, era nadiu d'Argos. Malgrat la reconeguda habilitat escultòrica, la seva fama fou eclipsada per la de Policlet el Vell, qui en part va ser el seu contemporani i, probablement, també el seu pare
La ciutat d’Epidaure es va fer famosa perquè es situaba al sud-est havia el santuari d’Asclepi, deu de la medicina, que guaria els malalts. Al segle IV aC. El culte a aquest déu va crèixer i aquest santuari va ser molt visitat per malalts. Per això es va construir el teatre més gran de Grècia.
350 aC. Finals del període clàssic inici de l’hel·lenístic. Durant les guerres mèdiques l'acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. després s’iniciaran les guerrers del Peloponés enfrontament de les diferents polis gregues en contra de la supremàcia d’Atenes.Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Felip (338 aC) pare d'Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.
Ens situem, al segle IV aC les guerres del Peloponès marquen el final del predomini d’Atenes. És, el segle on els déus es fan personatges més propers, ens mostren les seves passions humanes i els seus estats d’ànim.
Gràcies al seu estat de conservació, el teatre d’Epidaure il·lustra perfectament l’evolució de l’arquitectura clàssica del teatre cap a les formes hel·lenístiques que incrementen les dimensions de la càvea i eleven el prosceni, que anteriorment es trobaven al nivell de l’orquestra. Aquest va ser el model a seguir per a molts altres teatres, tan grecs, com romans (Teatre de Segesta, a Sicília). Avui en dia és el teatre més bell i millor conservat dels teatres grecs antics
2. Anàlisi formal
Elements de suport i suportats: grades i murs laterals per aguantar el terreny (murs de contenció) Aprofitament dels turons propers per construir-hi les graderies. L'esquema bàsic del teatre grec, i posteriorment del romà, es basa en un pentàgon regular inscrit en el cercle de l' orquestra, la base del qual es correspon amb el mur del prosceni, un pòrtic d'ordre jònIc, avui desaparegut, que se situa darrere de l'escena que, en el cas d'Epidaure, mesura 4 m d'alçada per 2 m de fondària
Material: pedra. Sistema constructiu: arquitravat Suport: Columnes d’ordre corinti
L'espai interior estava format per: Càvea (grades), orquestra, escena i prosceni. Al centre del teatre hi havia l'orquestra molt gran de forma circular que era on es cantava i ballava i al mig hi havia un altar dedicat a Dionís que era el déu del vi i la gresca. L’orquestra estava envoltada per la càvea i l’altre part l’ocupava l’escena. No es té cap constància de com era l'edifici de l'escena perquè no s'ha conservat però podria ser que fos un pòrtic d'ordre jònic. Entre l’orquestra i l’escena hi havia el prosceni. El prosceni era un espai elevat on actuaven els actors que tenia un teló rudimentari per tal de variar els decorats. El mecanisme funcionava al revés dels talons moderns, és a dir, el teló pujava i no baixava.La càvea Tenia una capacitat per 11 i 15 mil persones. Hi havia 13 escales repartides per tota la graderia que distribuïen a la gent per anar a les grades inferiors i 21 més que servien per distribuir a la gent a les grades superiors.
Les grades de la càvea, on seien els espectadors, tenien forma de ferradura o de semicercle. En principi aquest teatre tenia 30 grades, però se n'hi van afegir 20 posteriorment, separades per un passadís. Tenia un aforament de 14.000 espectadors.Els seients per la gent important eren de pedra amb respatller i posa braços.Tenia una visibilitat i un so molt bo des de qualsevol punt.
3. Anàlisi estilística i significació de l’edifici
Els teatres grecs es construïen aprofitant el terreny, usualment el vessant d'un turó per formar la càvea, les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca. Aquesta disposició permetia una visibilitat perfecta de l'orquestra des de qualsevol punt de la càvea. Aquesta, en el teatre d'Epidaure, es divideix en dotze parts col.locades radialment que convergeixen en un punt central al mig de l'orquestra. Les dues parts més allunyades ultrapassen la figura canònica semicircular, i s'avancen cap a l'escena. Més tard, el teatre romà, hereu del grec, farà que la càvea no ultrapassi la semicircumferència
Funció: La ciutat d’Epidaure tenia un santuari dedicat a Ascepli, el déu de la medicina Les obres de teatre que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dionis (déu del vi i de la gresca). Al principi el teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes al déu de la festa. En aquest cas es va construir perquè hi anessin els malalts que visitaven Epidaure per guarir-se al temple d'Asclepi, que era al costat.
En la mitologia grega, Asclepi(anomenat Escolapi pels Romans) era el déu de la medicina. Fill d'Apol·lo i de Corinis .En els poemes
homèrics, Asclepi no apareix considerat com una divinitat, simplement com un
simple mortal.). Del fet que Homer anomeni a tots els que practiquen l'art de
la medicina com a descendents de Paeëon i que els fills d'Asclepi siguin
mencionats també com a fills de Paeëon s'infereix que es tracta de la mateixa
divinitat.
El teatre d'epidaure mostra l'evolució de l'arquitectura clàssica cap a l'hel·lenisme, quan augmenta la càvea i s'aixeca el prosceni. Va ser el model a seguir per teatres posteriors, tant grecs(Segesta, Sicília) com romans, tot i que aquests hi aportaren avenços tècnics molt importants
4. Valoració i conclusió
En conclusió, el Teatre d’Epidaure es un teatre de l’Antiga Grecia, situat a Epidaure, que es va fer famós perquè es situaba al sud-est del santuari d’Ascepli. Va ser un teatre on es van representar obres i va marcar una nova tendencia. Es celebraven festes en honor al seu déu Dionís, que era el deu del vi i de la gresca. L'acustica del teatre, es un dels punts forts del teatre, ja que s'escoltava i es veia l'escena desde qualsevol seient
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.