Laocoont i els seus fills

• Títol: Laocoont i els seus fills.
• Autor:  Agesandre, Poliodor i Atenodor de Rodes.
• Datació: segle III- II a.C.   (període hel•lenístic)
• Localització:  Museu del Vaticà.
• Tipus d’escultura:  volum rodó.
•  Material: original de bronze, còpia romana de marbre.

Tots tres escultors eren nadius de l’illa de Rodes, Grècia. Atenodor va ser el fill i deixeble del seu pare Agesandre, i sobre Polidor no es sap gaire cosa. Hi ha hipòtesis de que potser també va ser fill d’Agesandre, tot i que no es sap del tot cert.

Es tracta d’un grup escultòric de volum rodó perquè podem rodejar-lo i contemplar per tot el seu contorn. En els seus orígens, estava elaborat de bronze, però el que es conserva actualment és una còpia elaborada pels romans en marbre. La seva mida és de 2,42 m d’alt. És grup escultòric perquè apareixen tres figures entrellaçades entre elles.
 Es tracta d’un representació de caràcter mitològic ja que representa una de les escenes de la Guerra de Troia en la qual Laccont es devorat per dues serps marines juntament amb els seus fills a causa d’un càstig diví. En l’orginial només apareixien Laocoont i un dels seus fills, perquè el relat mitològic grec ho narrava així. El segon fill va ser inclòs després pels romans, perquè  Virgili descrivia aquesta escena així a l’Eneida.

Fins a l’actualitat hi ha hagut diverses reformes del grup escultòric. Es va trobar sense els braç dret del pare,d'un dels fills, i sense la mà dreta de l'altre fill. També algunes parts de les serps.
Miquel Àngel entre d’altres  va proposar de restaurar el braç del pare en posició de flexió. El 1532 Giovanni Angelo Montorsoli va realitzar una restauració amb el braç estirat, que va rebre moltes crítiques,com ara bé que les figures semblaven micos. L'any 1905 l'arqueòleg Ludwig Pollack va trobar el braç original que tenia la posició flexionada com havia dit Miquel Àngel. Per tant, després d'aquesta trobada es van eliminar els elements sobrants que havien afegit anteriorment i es va col·locar el fragment de braç trobat.
Actualment l'obra es troba en el pati de Beldevere, dels Museus Vaticans.

 Es creu que la copia original va ser feta de bronze a la cera perduda, i per tant amb el sistema de la fosa. La còpia que es conserva actualment es una talla de marbre esculpida a Roma segurament per esclaus.
Es tracta d’una obra que transmet clarament el moviment. El grup presentat frontalment gira entorn a Laocoont, que intenta alliberar-se de dues serps, mentre que els seus fills al seu costat sembla que no tinguin la suficient força per alliberar-se.
Aquest moviment es veu reforçat per les serps que envolten tota la figura i creen una gran sensació de tensió.
Es veuen els músculs totalment en tensió, el cabell rinxolat en forma de moviment, i sobretot les expressions de les figures destacant la de Laocoont que representa a la perfecció el patiment “phatos”. Una altra mostra de moviment és la obertura de la boca d’una de les serps. Pel que fa als fills, tot i que mostren també aquest dinamisme cal destacar que no s'arriba a plasmar bé la imatge de nens, ja que tenen un cos més adult del que correspondria.
Les figures s’organitzen a partir de la piràmide que dibuixen els tres caps dels personatges, en el que Laocoont és el vèrtex superior, i una diagonal que creua tot el grup.

La mort d’Alexandre el gran l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient. Aquesta cultura va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques.
El grup del Laocoont sembla es va produir a l’illa de Rodes independitzada de Pèrsia en temps d’Alexandre. Aquesta illa no només va aconseguir defensar la seva llibertat sinó que va formarun petit imperi  En aquesta època es va desenvolupar una escola d’escultura, de la qual el grup escultòric Laocoont és un dels màxims exponents.
Com bé s’ha dit aquesta obra pertany a l’època hel·lenística. Igual que el període clàssic va ser una font d’inspiració per al Renaixement, l’hel·lenístic ho va ser pel barroc. Un exemple d’influència anterior  és la similitud d’expressióó del rostre de Laocoont al gegant que Atenea agafa pels cabells a un dels frisos de l'Altar de Zeus a Pèrgam.

Com a influències posterior podem observar al centre de la representació d’homer per Raffaello Sanzio, una pintura al fresc, la intensa semblança amb Laocoont, "Apolo i Dafne" pel que fa a l'expressió de Dafne i "El rapte de Proserpina" entre d'altres pel que fa també a l'expressió i a les perfectes formes del cos mostrant moviment.

Laocoont i els seus fills reprodueix el moment en que dues serps devoren a Laocont i els seus dos fills. Això es deu a que, Laocoont, sacerdot de Troia, va intentar advertir als troians del perill que podia suposar entrar el cavall regalat pels grecs a la ciutat de Troia. Davant d'això, la deessa Atena, una de les deesses més importants de la mitologia grega, deessa de la guerra i la major defensora entre els déus, del bàndol grec en la guerra de Troia, va enviar dues serps perquè el matessin a ell i als seus fills per evitar que li trenquessin el pla.
També hi ha una altra versió que diu que Laocoont era sacerdot d’Apol·lo i que va ser castigat per casar-se amb Antíop contra les ordres d'Apol·lo.
En aquesta obra es manifesta una de les principals característiques de l’helenisme: plasmar el moviment aplicat a un instant, un episodi fugaç.

La funció era decorativa i estètica ja que a l'època d'Agesandre estava molt ben vist entre els rics tenir grups escultòrics per decorar les cases. Aquesta escultura es va trobar a casa de Neró.

Per tant, aquest grup representa un ara i un després de l’època hel·lenísica.
Supera de la rigidesa i el somriure arcaic de Kouros i Koré, la inexpresivitat de Discòbol entre d'altres. Es capaç de marcar el moviment i l'expressivitat a la perfecció.